Els savis consells d’una bibliotecària

la crònicaNARCÍS GENÍS

Fins que la Caixa de Pensions no va tancar tota la seva xarxa de biblioteques escampades per tot el territori, aquests locals i els seus annexos van servir durant anys com a centres de cultura que suplien la deficiència en equipaments culturals que tenia el país, sobretot a mitjan anys setanta i principis dels vuitanta. En aquella època la biblioteca de «la Caixa» del carrer Pi i Margall de Figueres va ser un exemple clar d’aquesta situació. Les xerrades, conferències, debats polítics, presentacions de llibres i jornades literàries que s’hi feien són només alguns dels exemples de l’activitat inusual que registrava aquesta biblioteca. Més interessant, però, era la intensa activitat que hi havia, portes endins, ja fora de l’horari al públic. No és que s’hi fes cap activitat clandestina, tot i que en més d’una ocasió els agents de la brigada politicosocial de la comissaria de policia de Figueres ho havien sospitat. Es tractava senzillament de converses privades que mantenia la bibliotecària amb personatges de la vida cultural i política.

Maria Rosa Ymbert trencava tots els estereotips de les bibliotecàries, i en un cert moment va aconseguir que la biblioteca del carrer Pi i Margall de Figueres fos el centre embrionari de moltes mobilitzacions ciutadanes. Converses i acords polítics que van canviar la vida de la ciutat es van gestar en aquella biblioteca. Maria Rosa Ymbert era com una mena de pol d’atracció sobre el qual confluïa gent procedent de diferents tendències polítiques. Determinades decisions que després marcarien el futur de la ciutat es consultaven a la Maria Rosa. Era com una mena de consellera que donava opinions, amb prudència i saviesa, que després d’una manera o altra influïen en els seus, sovint il·lustres, interlocutors.

Per aquella biblioteca, amb l’excusa de consultar un llibre o revisar l’hemeroteca, hi acabava passant tothom: l’exalcalde Eduard Puig Vayreda (CiU) era un dels habituals, com també ho va ser Martí Palahí, actual assessor del subdelegat del govern espanyol a Girona, Francesc Francisco, i aleshores una de les joves promeses del PSC; també hi passava l’actual alcalde de Figueres, Joan Armangué (PSC), però encara era més habitual l’home de confiança de l’alcalde, en Joan Francesc Burgas, així com una llarga llista de figuerencs que d’alguna manera han ajudat a construir la història de la ciutat, una història que avui no es pot explicar sense recordar la tasca d’una bibliotecària que ha estat regidora de Cultura, Educació i Acció Cívica, membre d’Òmnium Cultural i de Joventuts Musicals, entre moltes i moltes altres coses.

Publicat a l’edició de Girona del diari El Punt el 23 de setembre del 2005 .
L’autor de la foto és de Robert Carmona