Durant anys, sempre que venia a Girona des de Figueres sabia que, abans d’entrar a la capital, passava per una altra població. Sarrià de Ter havia quedat annexionada a Girona (des del 1975 fins al 1983) com un barri més. De fet, havia sentit a parlar molt de Sarrià de dalt i Sarrià de baix i, durant una època, havia visitat a casa seva un periodista figuerenc que vivia a prop de Girona, que es dedicava a la política, que va ser regidor d’aquesta ciutat i que sovint em parlava d’un consell municipal de Sarrià, que aleshores aspirava a la seva independència. Sempre m’havia dit que casa seva era al Pont. Per a mi, tot allò era un embolic i, de fet, reconec que no vaig tenir mai cap interès a conèixer bé els detalls d’aquesta geografia local.

El que m’interessava aleshores, com a jove i inexpert aprenent, eren els alliçonaments i consells que em donava aquest periodista figuerenc que vivia al Pont. Parlàvem molt de Figueres i l’Alt Empordà, de la política local, dels personatges de l’antic règim -aquests que el New York Times avui defineix com a «troglodites»- que aleshores encara controlaven algunes parcel·les del poder. Em donava algunes claus i alguns fils que s’havien d’estirar per denunciar, amb algun reportatge periodístic, l’immobilisme que hi havia en determinats sectors; parlàvem de conspiracions i em lliurava material que em podia servir de base per a algun treball que després intentaria que me’l publiquessin en un lloc o altre.

Molts anys després, i ja com a periodista professional, per aquelles coses de la vida, he acabat fent informació local de Girona, cosa que m’ha obligat, de molt bon grat, a conèixer en profunditat, aquells detalls de la geografia local que anys abans vaig ignorar volgudament. He pogut descobrir, com a gironí d’adopció i professionalment, per què Girona enamora. Comprovar com la ciutat s’escampa més enllà del Barri Vell en tots els sentits cap a un seguit de barris -diferents l’un de l’altre-, alguns dels quals amb una identitat més forta, com és el cas del Pont Major. Un barri encaixonat entre la via del tren i el riu Ter, i sobre el qual Joan Pallàs, que durant tretze anys ha estat regidor del Pont Major, s’ha cuidat prou d’alliçonar-me.Però els records, en ocasions, juguen males passades i dissabte, escrivint el reportatge sobre l’acte d’homenatge que l’agrupació local del PSC de Girona li va retre a Just Manuel Casero, en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort, la memòria em va traslladar, per uns moments, en aquells anys en què confonia Sarrià i el Pont Major. Només cal mirar el Pont que dóna el nom al barri i el Ter, que delimita perfectament el terme.

Publicat a l’edició de Girona del diari El Punt. La foto de l’acte d’homenatge a Just Casero es de Anna Puig.