Els dibuixos de Mahoma i la llibertat


Dotze dibuixos publicats, fa quatre mesos, pel diari danès Jyllands Posten, amb el títol «Dotze visions de Mahoma», alguns dels quals relacionen islamisme i terrorisme, han provocat la indignació del món musulmà, que ha reaccionat amb virulència convocant concentracions, fent boicot als productes danesos, proclamant amenaces de mort i duent a terme atacs contra ambaixades i interessos diplomàtics europeus. L’origen d’aquestes reaccions irades i violentes és la prohibició continguda en la doctrina musulmana de representar Mahoma, perquè això suposaria idolatria i, com a tal, seria una blasfèmia, però també la instrumentalització política que en fan alguns sectors islamistes radicals.

L’exercici de la llibertat d’expressió és un principi bàsic de qualsevol democràcia, que està contingut en la Declaració Universal dels Drets Humans, ratificada per totes les democràcies occidentals laiques. Aquest principi, però, no està reconegut en la majoria de països musulmans, molts dels quals estan sotmesos i regits per dictadures i sistemes no democràtics en els quals sovint es confon el poder civil i el religiós.La llibertat d’expressió s’exerceix com un dret individual o com un dret col·lectiu, però el seu contingut no ha de ser compartit necessàriament per la majoria de ciutadans ni pels governs. En la major part d’estats democràtics les constitucions defensen aquest dret en totes les seves formes, de la mateixa manera que defensen la igualtat de tots els ciutadans perquè ningú no pugui ser discriminat per raó de la seva raça, religió o opinió, amb l’única limitació marcada per les lleis. I encara que a partir de la publicació de les vinyetes que han ofès els musulmans s’intenti obrir un debat sobre el límit de l’exercici de la llibertat d’expressió, en el nostre marc democràtic aquest límit ve marcat únicament per la llei i els tribunals. I ningú, ni els governs ni la violència ni el xantatge dels integristes ni les amenaces poden coartar i condicionar l’exercici d’aquest dret.

El dibuis és de Horsch publicat al Der Standard de Viena