Jacques Chirac, finalment va decidir retirar la llei del primer contracte jove de treball, una decisió que va anunciar el gran defensor d’aquesta llei, Dominique de Villepin.

El govern conservador va reconèixer que la retirada d’aquesta mesura per la qual havien apostat ha estat una derrota.

Pels sindicats, pels estudiants, per l’oposició d’esquerres i per la majoria de l’opinió pública francesa ha estat una victòria que s’ha aconseguit després de dos mesos i mig de vagues i d’unes mobilitzacions que només tenen com a precedent les protestes que el 1995 van obligar el conservador Alain Juppé a retirar la seva reforma de les pensions.

D’aquesta crisi el govern conservador francès en surt molt tocat, just quan Jacques Chirac passa un dels moments més delicats del seu mandat i un any abans de les eleccions presidencials, en què Dominique de Villepin i Nicolas Sarkozy competeixen per substituir-lo. Només dos dels tres han estat els grans perdedors de la crisi dels contractes per a joves, una crisi que se suma al desgast que els va ocasionar la revolta social de la tardor als barris de les grans ciutats. Sarkozy n’espera treure un bon rèdit polític.

Ni Sarkozy i ni De Villepin, enfrontats per les presidencials, estan en el seu millor moment polític. A favor seu només hi tenen la profunda divisió que hi ha en les files socialistes des del referèndum de la Constitució Europea.