Retallar, optimitzar, racionalitzar, estalviar, prioritzar. Seria molt llarga la llista d’adjectius o eufemismes que s’utilitzen cada dia per explicar que es tanca, suprimeix, elimina o redueix un servei determinat. Alló que en deien l’estat del benestar, i que no vam acabar d’assolir mai, tenia bases sòlides en la sanitat, l’educació i en alguns aspectes socials. Que darrerament s’han anat aprimant. Sempre en detriment de serveis bàsics o que afecten les capes més febles de la societat. Ara toca el torn als menors. Els menors, que quan delinqueixen no se’ls pot aplicar el Codi Penal, sinó que se’ls aplica una llei de responsabilitat específica per als més jove. Hi ha centres especial per als menors, creats amb la finalitat d’aconseguir reinserir-los sense conflictes en la societat. Per això es van repartir aquests espais per tot el territori: els menors interns en aquests centres havien d’estar prop de les famílies, dels seus advocats i els jutges que porten el seu cas. Aquests aspectes ara ja no s’han de tenir tan en compte en el nou model incert al qual estem abocats. La decisió política ha estat contundent: calia tancar centres de menors a Girona i a Mollet. Tot sigui per la prima de risc!