Etcètera

Donar tota la informació amb poques paraules és un dels principis de la premsa escrita. Per això, el llenguatge periodístic es caracteritza per la brevetat, l’economia lingüística i per utilitzar nombroses abreviacions, entre les quals hi ha les sigles. Comprenem perfectament titulars com ara “No massiu a l’IVA cultural”, “Els sindicats CCOO i UGT aposten pel concert econòmic” i “El PSC demana explicacions al govern per l’AP-7”. Si la sigla no és gaire coneguda, es recomana que quan aparegui per primer cop s’escrigui entre parèntesis i acompanyada del nom complet. Després, ja es podrà escriure amb la forma abreujada. Les sigles sempre s’escriuen sense punts (no farem servir la forma D.N.I., sinó DNI) i en majúscula, per no confondre-les amb la resta del text, tret d’algunes sigles que amb el pas dels anys han esdevingut mots i que consegüentment ara escrivim en minúscula. Aquestes sigles lexicalitzades segueixen les normes d’accentuació, de derivació i de formació del plural, com qualsevol altra paraula. Són per exemple làser, que prové de la sigla anglesa LASER (light amplification by stimulated emissions of radiation, ‘amplificació de la llum per emissió estimulada de radiació’), ovni, que originàriament era la sigla d’‘objecte volador no identificat’, i pime, ‘petita i mitjana empresa’.

Un altre tret que caracteritza les sigles és que no admeten una -s final com a marca del plural. És a dir, en el titular “Les ONGs clamen contra el govern per la retallada d’un 90% de cooperació”, hi hauria de dir “Les ONG clamen contra el govern […]”. Tampoc s’admet com a plural duplicar les lletres de la sigla (EEUU, en lloc dels EUA; FFGG, en comptes de FGC, i RRHH, per referir-nos a recursos humans, quan ha de ser RH), excepte alguns casos que tradicionalment han quedat arrelats amb la duplicació, com ara PPCC (Països Catalans) i CCOO (Comissions Obreres).

Un capítol a part es mereix la qüestió de l’apostrofació davant de les sigles. Apostrofarem els articles el i la i la preposició de davant de les sigles segons si aquestes es pronuncien com a paraules (IVA) o si es llegeixen lletra per lletra (UPC). En el primer cas, s’apostrofarà seguint les regles generals d’apostrofació. Per exemple s’apostrofaran l’ONU com l’orella, l’UCI com l’única i la UOC com la universitat. En segon lloc, quan la sigla té una pronunciació lletrejada, si la sigla comença amb vocal, també es fa servir l’apòstrof d’acord amb la regla d’accentuació, però tenint en compte que l’accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de l’última lletra, per exemple l’IPC (l’i-pe-cé) i la UGT (la u-ge-té). Si la sigla lletrejada comença amb una lletra amb so consonàntic (per exemple, BCE, be-ce-e), no s’apostrofarà (el PSC), i si comença amb un so vocàlic (per exemple, FMI, efa-ema-i), s’apostrofarà d’acord amb les normes d’accentuació (l’NBA).

Aquesta normativa també la podem aplicar als acrònims, que són un altre tipus d’abreviatures que es componen de lletres o segments inicials o finals de paraules que no necessàriament es corresponen a les inicials del mot. Per exemple, INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi).