Etcètera

Com en dieu del lloc on venen les entrades en un cine, un teatre o un camp de futbol? Que és la guixeta o la taquilla? Si fem aquesta pregunta a peu de carrer segur que molts parlants respondrien convençuts que es diu guixeta i que taquilla és un barbarisme. Fins i tot corregirien un altre catalanoparlant que fes servir la paraula taquilla. Doncs és justament a l’inrevés. El mot correcte és taquilla i guixeta és un gal·licisme (guichet), un mot que no trobarem en cap diccionari de català. Des del punt de vista lingüístic, guixeta és una ultracorrecció (també s’anomena hipercorrecció o hiperpurisme), una interpretació que fa el parlant d’una forma correcta de la llengua com si fos incorrecta i que la substitueix per una forma analògica o més productiva que es pensa que és la correcta. Un altre exemple clar d’ultracorrecció és el mot xarrup (“glop d’un líquid que hom xarrupa”), que molts parlants es pensen que és la manera correcta d’anomenar aquell gelat poc consistent fet a base de sucs de fruita. Doncs no, malgrat que algú es cregui que és un barbarisme, en català aquell gelat rep el nom de sorbet. Altres ultracorreccions habituals són solsament (que prové de l’encreuament de sols i solament), intermig (per intermedi) i unànim (en comptes d’unànime).
També hi ha un seguit d’ultracorreccions que es formen per analogia. Seria el cas d’aquelles paraules que tenen una terminació semblant a la d’una altra llengua. Davant la sospita, el parlant tira pel dret i en suprimeix la terminació. Un exemple d’això el tindríem en caimà (per caiman), orangutà (en comptes d’orangutan), Pakistà (per Pakistan), tobogà (en lloc de tobogan), camerí (i no camerino) i divà (per divan).

Sabíeu que…
La paraula taquilla prové del castellà. En català, vol dir “lloc, en una estació de ferrocarril, en un teatre, en un cinema, en una instal·lació esportiva, etcètera, on hom despatxa els bitllets al públic” i “recaptació obtinguda en un espectacle de teatre, cinema, etcètera”. Ara bé, de l’armari petit on deixem els objectes personals al gimnàs o a l’escola, en diem armariet i no taquilla.