Etcètera

Quin és el refrany català més popular? Aquesta és la pregunta que el paremiòleg Víctor Pàmies es va fer la primavera del 2010. Per determinar-ho va posar en marxa per internet una enquesta que va durar més de tres mesos en què demanava quin eren els deu primers refranys que els venien al cap. Fruit d’aquell treball de camp, Pàmies va publicar al seu bloc els deu refranys més votats. La participació en l’enquesta de 1.205 persones i la recopilació de 12.000 refranys va suposar la creació d’un corpus fraseològic que va permetre fixar un rànquing que va més enllà del top ten. Aquests refranys s’apleguen ara amb el títol Els 100 refranys més populars (Cossetània), un llibre que el lingüista ha publicat amb el seu company Jordi Palou, responsable de la web www.rodamots.com, que ha estat l’encarregat de cercar passatges que demostren que els refranys són ben vius.
El primer lloc l’ocupa “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”, un refrany ben curiós tenint en compte que hi ha poca gent que hagi vist mai una era. El segon lloc és per a “al maig, cada dia un raig”, un dels molts refranys meteorològics que tenim i que aporten informació sobre els fenòmens meteorològics i els senyals que ens dóna el cel, com ara en el refrany “quan al cel hi ha cabretes, al terra hi ha pastetes” (en la 24a posició).
“No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat” ocupa la tercera posició, un refrany molt conegut arreu del territori i amb múltiples variants, com ara “el blat fins que no és al sac i ben lligat, no és blat”. La quarta i cinquena posició, respectivament, són per a “març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot” i “a la taula i al llit al primer crit”.
I una curiositat: el lloc vint és per al refrany “a la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat”, sabeu qui és aquest Bernat? Tot fa pensar que era un abat, perquè també existeix la variant “a la taula de l’abat, qui no hi és, no hi és comptat”. 

Sabíeu que…
La rima fàcil dels refranys, com per exemple “pel juny la falç al puny” (en 18a posició), prové del fet que molts proverbis van sorgir en una societat no alfabetitzada. Per tant, la rima ajuda a memoritzar i recordar els refranys, que es transmetien oralment.