Etcètera

En català, ens fem o ens donem els petons i les abraçades? I els cops de puny? Hem de fer un pas endavant com a país o l’hem de donar? Els verbs donar i fer tot sovint es confonen en contextos en què el castellà té un únic verb, el dar, que té diversos significats. En català el traduirem pel verb donar quan l’acció té el sentit de clavar o pegar: “donar una bufetada, un cop de puny, un mastegot, una puntada de peu” i, per extensió, “donar una ullada, un cop d’ull”. En la majoria de casos, però, el verb dar en català es pot substituir per fer (“me da pereza” / “em fa mandra”). Altres vegades el podrem traduir per fer més un infinitiu (“el chocolate me da dolor de cabeza” / “la xocolata em fa venir mal de cap”) o per un verb equivalent (“dale al botón” / “prem o pitja el botó”).
Alguns exemples en què s’usa incorrectament el verb donar en comptes de fer són: “em *dóna el sol” (“em toca el sol”); “em *dóna vergonya” (“em fa vergonya”); “*dóna’m un petó” (“fes-me un petó”); “el bacallà em *dóna set” (“el bacallà em fa venir set”); “*donava pena” (“feia pena”); “em *dóna igual” (“tant me fa / tant m’és”); “*dóna classes” (“fa classes”); “a quina hora *donen la pel·lícula?” (“a quina hora fan la pel·lícula?”); “*dóna el llum” (“obre el llum”); “*doneu-vos pressa” (“afanyeu-vos”); “*donar un gir” (“fer un gir” o “capgirar”); “*donar-se compte” (“adonar-se”), entre altres exemples.
Hi ha altres expressions que tant es poden construir amb el verb fer com amb el donar. Segons l’Optimot, serien “donar i fer escac al rei”; “donar i fer gelosia”; “donar i fer ombra”, i “donar i fer mostra o mostres”. També hi ha construccions que admeten els dos verbs tot i que signifiquen una cosa o una altra segons quin es faci servir: “fer eixamples”: “eixamplar un espai llevant-ne destorbs’ / “donar eixamples”: “donar llibertat d’acció a algú”; “fer lloc”: “llevar els destorbs d’un espai” / “donar lloc”: “originar”.

Sabíeu que…
En català, fem passejades, fem un pas endavant, fem un salt, ens fem abraçades, ens fa ràbia no saber fer una cosa i fem sorpreses. En canvi, donem un clatellot, una punyalada, un cop d’ull i una bufetada.

(Article publicat al suplement “Cultura” d'”El Punt Avui” el 31 de maig del 2013)