Etcètera

Si una cosa tenim clara és que els gats tenen quatre peus, però quan algú vol trobar una explicació a una cosa que és injustificable què diem, que busquem (o cerquem) tres peus al gat o cinc peus al gat? La forma més estesa actualment és la dels “tres peus” –79.200 entrades al Google enfront de les 7.820 de “cinc peus al gat”–, però originàriament el refrany era amb cinc peus, perquè buscar tres peus al gat és una feina ben fàcil, no trobeu? En canvi, si li hem de trobar el cinquè peu la cosa ja es complica una mica més. Tot indica, però, que aquest cinquè peu feia referència originàriament a la cua. El Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll també recull la forma “cercar cinc peus a un moltó”, que té el xai com a protagonista, com la dita equivalent en italià: “Cercare (o trovare) cinque piedi al montone”.
I els castellans quants en busquen? També tres. El refrany “buscar cinco pies al gato” ja es troba documentat el 1611 en el llibre Tesoro de la lengua castellana de Sebastián de Covarrubias. Però la dita ja apareix deformada, no se sap si de manera intencionada o equivocada, per Cervantes en El Quixot, en el capítol 22 de la primera part. “Váyase vuestra merced, señor, norabuena su camino adelante… y no ande buscando tres pies al gato. Vos sois el gato y el rato y el bellaco, respondió Don Quijote”, relata la gran novel·la.
Finalment encara es pot trobar una altra variació del refrany: “buscar tres pèls al gat”. Hi ha qui assegura que aquesta seria la dita original perquè mai no trobarem un gat que tingui tres pèls de diferent color, perquè si un gat és tricolor només es pot tractar d’una femella. Els defensors d’aquesta teoria expliquen que el so de la l darrere de vocal de pèls ha donat lloc, com passa en altres paraules, al so de la u de peus. N’hi ha per a tots els gustos.

Més refranys
Els gats són els protagonistes de molts altres refranys: “donar gat per llebre”; “ser un orgue de gats”; “jugar al gat i la rata”; “ser un gat vell”; “els gats sempre cauen de potes (o de quatre potes)”; “estar com gat i gos”; “gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou”; “quan el gat no hi és les rates ballen (o van per la cuina)”, entre d’altres.