Etcètera

A part de fer arribar al món el nostre clam de voler votar el 9-N, la V ha servit perquè alguns catalanoparlants hagin après d’una vegada per totes que d’aquesta lletra n’hem de dir ve baixa i no uve. En català, tenim la be (o també coneguda col·loquialment per be alta) i la ve baixa. També hi ha la ve doble, però és una lletra que només fan servir manlleus, com ara clown, kiwi, kuwaitià i waterpolo.

Tot i que antigament en català sí que es feia la distinció entre el so de la lletra b i v, actualment es pronuncien amb el mateix fonema [b] totes dues lletres, tret d’alguns parlars valencians i orientals. Aquesta distinció sí que la podem trobar, però, en altres llengües com el francès, l’italià i l’anglès.

El fet que no es diferencien a l’hora de pronunciar-les a vegades genera dubtes a l’hora d’escriure-les. Per saber-ho podem recórrer a l’etimologia, però això no sempre és fàcil. També ens podem servir de les normes gramaticals que regulen l’ús de la b i la v. Escriurem b davant de l i r (poble, problema, brasa, arbre); quan dins de la mateixa família de paraules s’alterna amb una p (sap/saber; rep/rebre), i darrere de m (ambulància, embolic). Per contra, farem servir v darrere de n (enviar, convertir); en la terminació de l’imperfet d’indicatiu dels verbs acabats en –ar (cantava, badava), i quan dins la mateixa família de mots s’alterna amb una u (viu/vivia; neu/nevada).

Com hem vist comparar la paraula amb d’altres de la mateixa família ens pot ser de gran utilitat, però cal anar amb compte, perquè també hi ha els pseudoderivats, és a dir, els derivats que procedeixen directament del llatí, i no d’un mot català, perquè són mots que proven del llenguatge tècnic, científic o culte. Així escrivim calb, però calvície; llavi, labial; núvol, nebulós; cervell, cerebel; berruga, verrucós; devia, dèbit; escrivent, escriba; moviment, mòbil, o avortar, abortiu.

Finalment, també cal parar esment en aquells mots que en castellà s’escriuen d’una manera diferent de la nostra. Seria el cas de javelina, avorrir, gravar, govern, advocat, amb ve baixa, i de baró, bolcar, rebentar, biga i basc, amb be, entre molts altres.

Sabíeu que…

En català, hi ha alguns mots que canvien el significat en funció de si s’escriuen en v o b, per exemple baca/vaca; ball/vall; bast/vast; ban/van; bell (bellesa)/vell (vellesa); bena (embenar)/vena; bisó/visó; boga/voga; bola/vola; botar/votar, o buit/vuit.

(Article publicat al suplement “Cultura” d'”El Punt Avui” el divendres 19 de setembre de 2014)