Etcètera

Tots sabem que hi ha una sèrie de paraules que porten un accent que les diferencia d’una altra paraula que s’escriu exactament igual. Són els accents diacrítics i serveixen perquè no ens confonguem les unes amb les altres. Hi ha alguns diacrítics que podríem considerar que ja els tenim molt interioritzats: la infusió de te va sense accent, en canvi la forma té del verb tenir l’accentuem; o el sí afirmatiu i el si condicional; o la forma són del verb ésser en contraposició a son, que és el fet o les ganes de dormir o el possessiu (“son germà”). Però n’hi ha uns quants que són més complicats, perquè la forma accentuada no és tan coneguda o s’utilitza menys, com per exemple, jóc, que és el lloc on dorm l’aviram, i joc, de jugar; séc, un plec, i sec, l’adjectiu i la forma del verb seure; rés, un ofici eclesiàstic, i res, cap cosa; tòt, un broc gos, i tot, sencer.

Però el que resulta més complicat dels diacrítics és saber com hem d’escriure el plural d’aquests mots i els seus derivats. Per exemple, la paraula món s’escriu amb accent quan fa referència a l’univers, però quan va en plural no porta el diacrític (mons). I el derivat rodamón? Aquest sí que l’accentuem. Vegem-ne el perquè. Posarem accent en el plural quan es conserva el perill de confondre’s , per exemple, déus, de divinitat, i deus, quan significa el nombre, una font o la forma del verb deure; pèls, de vellositat, i pels, de la contracció de per i el; o bé mèus, dels miols del gat, i la forma del possessiu plural meus. Ara bé, quan les formes del plural d’aquestes paraules no es poden confondre, perden l’accent diacrític, com és el cas de mà, mans, de la part del cos, i ma, mes, del possessiu; o móns i mons; o ús, usos en contraposició al pronom us.

En el cas dels derivats, es manté l’accent del diacrític, com per exemple en rodamón, redéu, contrapèl, entresòl, subsòl, besnét. Però si el plural del diacrític va sense accent, com vèiem abans amb mons, el plural del derivat tampoc el durà. Per tant, escriurem rodamons i passamans (que prové de mà, que fa el plural mans). Una mica enrevessat sí que ho és, oi? Adéu-siau (amb accent, perquè és un derivat de déu, que porta accent)!

Sabíeu que…

Hi ha uns accents diacrítics que sovint s’escriuen malament, com ara la forma del verb venir (“Vénen a sopar aquesta nit”) en contraposició a la del verb vendre (“On venen pomes?”), o la del verb donar (“Dóna un bolígraf a cadascú”) i el substantiu dona, que fa referència a la persona de sexe femení.