Etcètera

Un gentilici és, segons el diccionari, el nom relatiu o pertanyent a un poble, una família o una nissaga. Avui ens centrarem en els gentilicis endògens, que són aquells que fan referència als noms de lloc i, per tant, deriven de topònims.
En català, hi ha diverses terminacions per formar els gentilicis. Les més habituals són -à -ana (vigatà, vila-secà); -í -ina (prioratí, sallentí); –enc –enca (quartenc, sabadellenc), que és el sufix més usat, sobretot al nord de Catalunya, i -ès -esa (empordanès, lluçanès), que és una terminació que tradicionalment s’utilitzava per als territoris que tenien una gran extensió. També hi ha altres sufixos menys freqüents: –er –era (formenter, binissalemer), que sobretot trobem en gentilicis del País Valencià, les Illes i el sud de Catalunya; -eny -enya (mureny), un sufix que fan servir gentilicis del País Valencià i que també serveix per adaptar gentilicis castellans al català (panameny), i -ita -ota (salsairot, de Salses, al Rosselló), que trobem a la Catalunya Nord, entre altres terminacions. El fet d’optar per un sufix o un altre respon a motius històrics, per exemple és més habitual trobar gentilicis acabats amb el sufix -enc -enca (del germànic *INK) a la zona nord del domini lingüístic, on hi ha més influència germànica.
D’altra banda, hi ha diversos gentilicis que tenen dues formes, com ara barceloní i barcelonès. En aquest cas, la forma barcelonès, més antiga, ha caigut en desús i ha deixat pas a barceloní, que és la més estesa actualment.
Els diccionaris no recullen exhaustivament els gentilicis i per fer una cerca acurada cal recórrer a obres especialitzades, com ara el Diccionari dels gentilicis catalans (Edicions 62, 1996), d’Agustí Bover, o la Guia de gentilicis, editada recentment en versió digital pel Parlament de Catalunya, on es pot consultar una llista de tots els gentilicis catalans i dels d’arreu del món.

Sabíeu que…
En català no totes les poblacions tenen gentilici. Sovint els municipis de pocs habitants o que s’han creat recentment no disposen d’una forma assignada i són coneguts com “els habitants de”, “els veïns de”, o simplement “els de”, per exemple els d’Algerri o els de Sant Martí de Centelles.