Quan el sopar es fa massa llarg o treballant al jardí, el meu oncle Pierrot sempre es posa a parlar de quan va arribar tot jovet a Fontpedrosa, fa ara una bona cinquantena d’anys. En aquest poble del Alt Conflent (Catalunya Nord) s’hi treballava la terra com a tots els pobles del indret, però pas solament per a passar lo temps, s’hi treballava amb objectius de venta, de mercat i de rendiment. Cal dir que en aquesta època, el vilatge tenia camps de pomers, vinyes, hortes i treball, amb la central hidroelèctrica de la Tet, la carnisseria, la boulangeria, el sabater, el celler etc. Els banys de Sant Tomas només eren uns ulls d’aigua fets de pedra on els joves s’en anàven a quitar la suor dels llavis amb els llavis, i el camping no proposava gaire xalets amb tots serveïs integrats.
És sempre amb aquesta imatge que m’en puji per la 116 cap al poble a visitar al tio, a traçar els solcs al jardí i espiar la Matte des de la finestra. Malauradament, no queda res d’aquesta realitat passada, excepte uns incorrigibles que volen fer viure el poble i fan pinya amb el vilatge veï de Prats-Balaguer. Els pomers han tots desapareixit i sobre les terrasses ha crescut de nou la vegetació silvestre. Per manca d’oportunitats econòmiques, els treballadors han plegat i s’han anat cap abaix, cap a Prada, o més lluny. L’escola, abans tant plena va esser tancada fa pocs anys. Gràcies als banys de Sant Tomas, ha pogut recuperar nins i nines i oferir una nova generació a Fontpedrosa. Però l’indret mor, poc a poc, i serà pitjor quan els vells s’en vagin, guardant amb ells llurs records.
Aquest exili rural l’han viscut moltes comarques, que sigui a Catalunya, a Occitània o més enllà, on la vida als pobles més isolats sembla massa dura i gens atractiva pels joves. Lo que falta, es diu, són oportunitats, i justament d’oportunitats rurals ens ne parla el documental d’en Roger Roca “Terra d’oportunitats”. Ens mostra el poble de Vallbona de les Monges, a la comarca de l’Urgell, on s’ha obert la cooperativa L’Olivera, una entitat agrícola i social on es produeix vi i oli d’oli. Incorpora també gent amb dificultats i trata de difondre els productes locals, de fer viure i treballar la terra on viuen.
Aquest documental és una bona manera d’obrir els ulls sobre llocs deixats a la mala sort i de donar idees a la gent que voldria reintegrar les terres abandonades dels nostres camps dins l’econòmia i donar-las la paraula, que exprissin ho que saben fer tant bé.
Aquí es veu el documental dins la seua integralitat: http://www.tv3.cat/videos/4051190
