El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/planetapaisoscatalans
Articles
Comentaris

Dia 17. Amb retard, coses de la vida i de la feina, us explico que aquest dissabte va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú la segona trobada de ciència-ficció en llengua catalana. La primera es va fer justament fa deu anys i va servir perquè es formés la Societat Catalana de Ciència-ficció i fantasia. La diada, organitzada pel Foment Vilanoví, va servir per revisar com ha canviat el panorama de la ciència-ficció en català al país en aquests deu anys. A hores d’ara no us puc pas dir quines van ser les conclusions, però dubto que fossin massa alentadores, si tenim en compte l’escassedat d’obra publicada i, sobretot, l’inexistència de material audiovisual, imprescindible en aquest segle. L’encontre va servir per retre homenatge als escriptors, pocs, que fan ciència-ficció en català i també va servir a la junta de l’associació per avançar que esgoten mandat i que toca renovar els càrrecs. Miraré de saber-ne més coses i poder explicar com va anar tot plegat. Si algú pot aportar alguna informació que no dubti en deixar-la a la secció de comentaris.

Dia 16. Ja és al carrer el novè número de la revista gràfica l’Etapa Groga, que només es pot obtenir per Internet demanant la subscripció (sense cap cost) a l’adreça [email protected]. En aquest número l’il·lustrador i escriptor Miquel Rof ens parla de la Nefolita, la pedra núvol. Els orígens d’aquest descobriment científic, englobat en la basta cultura abúrica, es troba a Rotterdam, a la segona meitat del segle XVII. En el seu relat, trenat a partir de la basta documentació que és a mans del badaloní Rof, ens explica com el mineral levita a partir de l’aplicació d’energia elèctrica. Tanmateix clou aquesta apassionant història fent esment de diversos descobriments arqueològics que fan suposar que la pedra en qüestió té 15.000 anys d’antiguitat. No us avanço més novetats. Demaneu l’Etapa Groga. I si voleu saber més sobre la cultura abúrica demaneu-li que us faci arribar els vuit números anteriors.

Llibre presentat

Dia 15. Un dels lectors del bloc em demanava en el darrer post que us informés sobre com havia anat la presentació del llibre de Daniel Closa Blocs de Ciències. Sembla que la presentació va anar prou bé, segons el que narra Carme Pla al seu bloc de les Terres de l’Ebre. Si cliqueu l’enllaç accedireu directament al comentari de la presentació i a un seguit d’enllaços que us permetran, entre altres coses, veure on line el vídeo la presentació de l’acte. A aquest vídeo també hi podeu accedir mitjançant el bloc de la Bilbioteca Municipal de Roquetes. Un bloc poc usual per a una biblioteca i que està molt ben pensat. Perquè després hi hagi qui critiqui lo sud

Dia 14. Aquests últims dies m’estic adonant, potser la resta ja ho sabíeu, que el món universitari és el que està actuant com a aglutinador de tot allò que fa referència a la paraciència i, evidentment, a la ciència en si mateixa. Si ahir apuntava la tasca de la UPC en el camp de la ciència-ficció, avui us escric per apuntar la iniciativa d’una altra universitat, la Rovira i Virgili de Tarragona en col·laboració amb l’Ebresfera. Serà en el marc de la Biblioteca Municipal de Roquetes (Terres de l’Ebre) que el blocaire ebrenc Daniel Closa presentarà un llibre el pròxim 31 d’agost amb preguntes i respostes científiques sobre fets que formen part de la nostra vida quotidiana i del nostre entorn. Respostes a preguntes que potser no ens hem fet com: per què la xocolata ens agrada tant? i d’altres que fugen una mica del nostre dia a dia com: què tenen a veure els vampirs amb el càncer? El llibre l’edita la pròpia universitat, té un preu de venda de 12,50 euros (IVA inclòs) i es pot comprar directament a la plana web de la universitat. També podeu anar al bloc Centpeus per fer un tast de les coses que explica Closa al seu llibre, titulat Blocs de ciència. De fet, l’origen del llibre es troba en els apunts d’aquesta ciència de les petites i grans coses que Closa recull al seu bloc, tal com explica el creador del Bauen bloc. En aquestes explicacions científiques hi ha la llavor del que després es pot arribar a convertir en fantasia…

Dia 13. Fa dies que no escric perquè el cert és que costa, malauradament, trobar temes relacionats amb la ciència-ficció i la nostra llengua. És una símptoma més que la cultura d’aquest país no està gens normalitzada. Sigui com vulgui, gràcies pels comentaris rebuts que m’animem a continuar la recerca de continguts que poder oferir. Avui aquest viatge em porta fins a la Universitat Politècnica de Catalunya, l’UPC, que s’ha convertit en un bastió de la ciència-ficció. A la UPC disposen fins i tot d’una pàgina web monogràfica sobre el tema, on expliquen els recursos que la universitat disposa a l’entorn del gènere fantàstic que, expliquen, s’està fent un lloc en la matèria curricular «com un element que complementa i consolida la formació científica i humanística». Una de les activitats que destaca especialment és la convocatòria del Premi UPC de narracions inèdites de ciència-ficció. El certamen està obert a totes aquelles obres que siguin publicades en una d’aquestes quatre llengües: català, castellà, anglès i francès, cosa que obre un enorme ventall de possibilitats als participants. El premi és sucós: 6.000 euros i l’obra publicada per Edicions B. A més, a les bases del concurs s’obra l’opció a dues mencions especials de 1.500 euros cadascuna. Si voleu participar us heu d’afanyar, el termini d’entrega d’originals acaba el 14 de setembre. Les bases les podeu consultar punxant aquí o anant a la web de la UPC.

Dia 12. En la meva recerca de continguts de ciència-ficció en català em trobo una agradable sorpresa a la xarxa: és l’obra Memòria prohibida del mataroní Jordi Domènech Arnau, escrita el setembre de 2003. Una novel·la de 28 capítols ambientada en l’any 9074 i editada sota els termes de la llicència de Creative Commons, és a dir, de lliure accés per a tothom. L’obra intenta, com explica el seu autor al pròleg, desenvolupar la resposta a la pregunta: què passaria si canviéssim alguna regla fonamental del món? Una obra amb un bon fonament científic que planteja, fins i tot, un enigma numèric. De fet, a banda dels capítols hi ha un apartat de gràfics amb uns complicats esquemes d’un nau espaial. Una obra llarga, on tot el relacionat amb la física i l’espai marquen el tempo. Una novel·la de ciència-ficció que estaria bé poder llegir en paper!

El mite de Rosswell

Dia 10. Aquest cap de setmana la ciutat nord-americana de Rosswell ha celebrat el seu cap de setmana alienígena, segons publicava fa poc El Periódico, tot recordant que el 1947 es va estendre el rumor que havia caigut pels entorns un platet volador amb la seva tripulació. En un primer moment l’exèrcit estadounidenc va reconèixer la troballa, però després es va contradir i va afirmar que el que s’havia trobat era una sonda meteorològica. Potser mai se sabrà la veritat -malgrat que hi ha qui anuncia que un dia d’aquests es desvetllaran els contactes secrets dels humans amb els ET-, però el cert és que el que va passar a Nou Mèxic va obrir la veda a tota mena de teories pròpies d’Expediente X. Tot plegat encara es va embolicar un xic més quan dècades més tard es va fer circular un vídeo amb la suposada autòpsia als homenets verds, que després es va revelar com a un muntatge. No deixa de ser una idea suggeridora, motor de la ciència-ficció durant dècades, el contacte amb espècimens d’altres planetes. Aprofitant l’aniversari rosswellenc us recomano que feu mans i mànigues per trobar la sèrie Abducidos de la factoria Dreamworks de Steven Spielberg, que es ven en un paquet que recull els deu capítols de la mini sèrie. Quedareu enganxats a les cadires. A partir de l’incident de Rosswell, la sèrie repassa la vida de tres famílies durant quatre generacions, que pateixen abduccions constants.

Dia 9. Segur que hi ha moltes altres webs per l’estil, però rebo informació de JoEscric.com, un portal d’Internet fill de la Fundació Cabana, que ja ha publicat més de 3.000 obres a la xarxa de 500 autors diferents. Diuen els seus creadors que aquest portal creat el 2002 és per la quantia d’obra publicada un referent a la xarxa de l’obra literària escrita en català. Pel que ens convé, destacar que disposa d’un apartat específic dedicat a la novela de ciència-ficció prou interessant. Entre les darreres novetats incorporades al seu fons on-line hi ha precisament una obra d’aquest gènere, la titulada La Reina, obra del manresà Josep Maria Repullés Pey, un relat de ficció ambientat a Egipte. Si teniu coses per publicar, ja heu trobat un forat de món on poder fer-ho!

Dia 8. El temps em permet anar només escrivint a batzegades. Fa pocs dies em vaig trobar un amic badaloní que ara viu amb un peu a Tàrrega i que, curiosament, s’ha embolicat a treballar per fer créixer la Fundació Pedrolo. Coincidíem amb aquest company que la figura de Manuel de Pedrolo no ha obtingut en l’àmbit nacional el reconeixement que li pertoca com el gran escriptor de ciència-ficció en català que va ser. M’explicava que des de la Fundació intenten impulsar al màxim el coneixement de l’obra de l’escriptor i que els seus esforços se centren, actualment, en l’àmbit que els és més pròxim, el de la Segarra. La Fundació ofereix a les persones que s’hi apropen la possibilitat d’acreditar-se com a Amics de la Fundació i col·laborar així en els projectes que impulsa aquesta organització. Tant de bo trobin prou suport per enxamplar fronteres i divulgar l’obra d’aquest mestre de la prosa catalana de Salses a Guardamar.

Dia 7. Sota el nom de Biblioteca del Kraken, trobem a la xarxa una web que ens ofereix recensions d’alguns dels principals llibres de ciència-ficció que s’editen en el nostres país. La majoria són traduccions de publicacions d’altres idiomes. La web, activa des de l’any 2003, també informa de les diverses novetats en el mercat en llengua castellana. Les publicacions estan subdivides en gèneres (ciberpunk, tecnologia, space-opera i altres) per localitzar millor el que volem buscar. Un cop més aquesta web serveix per constatar l’inexplicable dèficit de literatura de gènere escrita en llengua catalana.

« Articles més nous - Articles més antics »