Fa uns dies vaig llegir a la premsa digital el petit atac que Barack Obama va patir al míting que feia a la ciutat de Filadèlfia, quan un home del públic li va llençar un llibre de butxaca, que va fallar el seu objectiu.
El servei secret va decidir posar en llibertat l’autor d’aquest acte, després d’interrogar-lo, perquè el va considerar un fan “massa entusiasta” que volia fer arribar al president dels Estats Units un llibre que havia escrit.
Encara que la intencionalitat d’aquest escriptor de mala punteria i màrqueting agressiu no era aquesta, el comportament d’aquest alegre demòcrata, m’ha fet pensar en la quantitat d’ocasions on els llibres han estats utilitzats i/o considerats com a un arma.
La perillositat potencials d’aquests elements va fer que, per exemple, l’Església Catòlica elaborés l’Index Librorum Prohibitorum et Expurgatorum, és a dir, l’Índex de Llibres Prohibits (que va ser vigent fins el 1966), que incloïa obres d’Stendhal, Balzac, Zola, Sartre… i fins i tot el “Lazarillo de Tormes”!
A la ciutat de Barcelona, al barri de Sant Andreu, tenim una mostra de l’esperit censor franquista vers al llibres al diari que va escriure la bibliotecària de la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra (ara digitalitzat i convertit en bloc), des del 1935 fins el 1959.
Francesca Farró anota al registre corresponent al 20 de febrer del 1940: “Ayer visitó la Biblioteca el nuevo Director, Sr Felipe Mateu, acompañado de su secretaria Srita Casas. Se enteró con mucho interés de la marcha de la Biblioteca y quedó muy complacido del buen aspecto que esta presentaba pues estaba muy concurrida, especialmente la sala infantil. También repasó los libros leidos por los lectores aquella tarde, que le causaron muy buen efecto, por la calidad de las materias.
Finalmente el Sr. Mateu nos orientó claramente respecto los libros cuyo ideario exige sean retirados de la sala de lectura.”
I encara més: la crema de llibres (i d’autors, recordem el cas del teòleg i científic Miquel Servet) i la destrucció de biblioteques han estat fenòmens malauradament habituals al llarg de la història de la humanitat.
L’assagista francès Lucien X. Polastron al seu treball “Libros en llamas. Historia de la interminable destrucción de bibliotecas” recull una llarga llista de biblioteques anihilades: la d’Alexandria, l’Herzogin Anna Amalia Bibliothek, la de la Madraza de Granada, la de Bagdad…
Fa un any tenir l’oportunitat de visitar Sarajevo i fotografiar la façana de Biblioteca Nacional, incendiada el 25 d’agost del 1992 per tropes sèrbies. Aquest és l’aspecte que ofereix 18 anys després:
