2010 és l’Any Internacional de la Biodiversitat i també de l’Acostament entre Cultures. És any compostel·là i moment en que commemora el bicentenari de la independència de Colòmbia, Mèxic i Xile.
Durant aquests 12 mesos també se celebren, entre d’altres, els 500 anys de la mort de Sandro Botticelli, els 400 de la publicació del “Sidereus Nuncius” de Galileu Galilei, el 100 del naixement de Jean Anouilh, Jean Genet, Miguel Hernández i la Mare Teresa de Calcuta i els 30 anys del restabliment del Parlament de Catalunya i de la mort de John Lennon.
El que més m’agrada, però, és en aquest any té lloc el 10è aniversari de tres biblioteques barcelonines, la Biblioteca Clarà (del districte Sarrià-Sant Gervasi), la Biblioteca Vapor Vell (de Sants) i molt especialment la Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras, que va ser inaugurada el 15 d’octubre del 2000.
Una de les coses que aquesta biblioteca ha fet per a celebrar-ho ha estat la realització de diversos murals amb referències literàries en diferents espais de l’equipament de la mà del dibuixant de còmics Tomeu Pinya.
Personatges com Sherlock Holmes, Alícia, el Quixot o Xahrazad escruten el visitant des de la paret amb la tranquil·litat que dóna saber-se un clàssic literari.
Va ser en aquesta biblioteca on vaig descobrir el llibre “Argot barceloní”, elaborat per Antoniu Sánchez, Rafel Taixés i Rafael Tasis.
Tot i que l’edició és del 1991 i està una mica desfasat m’ha fet gràcia descobrir paraules com La Bandúrria (sobrenom del diari “La Vanguardia”), ensulfatada (borratxera), matalasser (indesitjable), sundela (pudor) o ganyips (queviures) i recordar els mítics verd (bitllet de mil pessetes), quinqui (delinqüent), patateru (mal fet, sense valor), feten (fantàstic) i barrufet (guàrdia urbana). Que us vagi dabuti!