Quan algú es demana per la iconografia més representativa de la identitat espanyola segurament li ve al cap la figura del toro d’Osborne (que fins i tot he arribat a veure a un turó de la carretera federal 95, que uneix la ciutat de Mèxic amb Acapulco), els acords del pasdoble “Suspiros de España” (que balla el jove soldat republicà del llibre “Soldados de Salamina” de Javier Cercas) o la tan depauperada sangria.
Catalunya s’associa a l’imaginari popular als castellers (jo, no podia ser d’una altra manera, sóc fan dels Minyons de Terrassa), la barretina (que fins i tot llueixen al cap els barrufets o schtroumpf, com es diuen originàriament) i “Els segadors” (basada en una antiga cançó popular del segle XVII).
Sovint Catalunya i Espanya han estat enfrontades en política (i també en art i estètica).
La solució per a una convivència d’identitats harmònica sembla tenir-la l’empresa de souvenirs Barcino que ha creat la sevillana amb trencadís, una original forma d’unir el flamenc i Gaudí. Els japonesos deuen estar encantats.