La política fomenta la creativitat. Bona prova d’això la donen els escriptors que han compaginat la creació literària amb la militància a un partit. O els polítics que escriuen novel·les en les seves estones lliures.
Winston Churchill (que va obtenir el Nobel de Literatura el 1953 per les seves obres històriques i articles periodístics) n’és un bon exemple. I també José María Mendiluce, que ha combinat la seva feina al Parlament Europeu amb l’escriptura de novel·les com “Pura Vida” (finalista al premi Planeta el 1998).
I l’últim premi Nobel, el peruà Mario Vargas Llosa, candidat a la presidència del seu país i creador de personatges con el caporal Lituma, que apareix a “La casa verde”, “¿Quién mató a Palomino Molero?”, “La Chunga” i “Lituma en los Andes”.
A Jaume Fuster, que dóna nom a una de les biblioteques més importants de Barcelona, també es va dedicar a conrear el gènere de la novel·la negra (“De mica en mica s’omple la mica”) i pels relats eròtics (va formar part del col·lectiu artístic Ofèlia Drac). Les seves inquietuds polítiques el van portar a ser un dels dirigents del Partit Socialista d’Alliberament Nacional.
L’anarquista Frederica Montseny, ministra de Sanitat i Assistència Social durant la II República espanyola va plasmar els seus ideals polítics en obres en nombrosos escrits, però també va ser autora d’obres de ficció com “La victoria” o “La indomable”. Frederica era una dona molt crítica i part de les seves primeres novel·les van ser cremades per ella mateixa.
Ara que és temps de campanya per a les eleccions al Parlament de Catalunya, alguns ciutadans també deixen fluir el lirisme i no dubten a plantar a la cara dels candidats algunes manifestacions literàries espontànies.
D’aquesta manera, un artista anònim del carrer Còrsega defineix el programa electoral de Mas i CIU amb un provocador “Te voy a privatizar el culo” i un altre de l’estació de Sants parodia el català emprat pel líder del PSC, posant en boca de Montilla un “Bona notx”.
Com deia Churchill: “La imaginació ens aconsola del que no podem ser. L’humor ens aconsola del que som”.