Fa uns dies vaig descobrir a la biblioteca un còmic que es diu “10 visions de Barcelona en historieta”. El van publicar fa una pila d’anys, el 1987, i recull el que el seu títol indica: diferents històries gràfiques ambientades a la ciutat, a indrets i èpoques tan diversos, com Gràcia durant la Guerra Civil (de Garcés i Molina), el barri d’Hostafrancs l’any 1951 (de Josep M. Béa), el Laberint d’Horta a la dècada dels 20 (de Laura i Mercedes Abad) o el Parc de l’Escorxador a l’actualitat (de Tha i TP Bigart).
Al llibre també hi participen Rubén Pellejero, Pere Joan, Emilio Manzano, Juan Linares, Alfons Font, Mariscal i Miguel Gallardo que també n’és autor de la portada, on apareix la Sagrada Família sobrevolada per una nau espacial.
Justament Miguel Gallardo ha estat notícia aquests dies, doncs s’ha presentat el còmic que l’ajuntament de Barcelona li va encarregar i que forma part d’una campanya per desmentir rumors sobre la immigració a la ciutat.
El que va ser creador el 1977 del personatge de Makoki i membre fundador de la revista “El víbora” s’ha passat ara a un format de caire més institucional i didàctic.
Gallardo ha batejat la seva nova obra amb el nom “Blanca Rosita Barcelona” (en una clara referència a la pel·lícula de Woody Allen). La protagonitzen una dona gran provinent del sud d’Espanya (la Rosita) i la seva cuidadora d’origen peruà (la Blanca), personatges que amb les seves converses tracten de trencar estereotips.
D’un altre dibuixant català, Joaquim Aubert Puigarnau (més conegut com a Kim), qui per cert també va col·laborar a “El Víbora”, també se n’ha parlat aquests dies. Juntament amb el guionista aragonès Antonio Altarriba, ha guanyat el Premi Nacional de Còmic que atorga el Ministeri de Cultura per l’obra “L’art de volar”.
L’obra es basa en la vida del pare d’Altarriba, que va lluitar al bàndol república durant la Guerra Civil espanyola i va haver-se d’exiliar a França. El 2001 es va llençar per una finestra de la quarta planta de la residència per a gent gran de La Rioja on vivia.