Un dia trist i indignant
15 juny 2011 per Toni Dalmau
Es veia a venir. Ja fa uns dies que les picabaralles internes havien posat en evidència que als indignats se’ls ha escapat de les mans el seu propi moviment assembleari. I els fets d’avui en el Parlament n’han estat la constatació.
Hi ha raons objectives per la indignació davant la democràcia de baix perfil i la dictadura internacional de les finances i l’especulació que patim, però la violència d’alguns manifestants contra els representants elegits pel poble deslegitima les justes reivindicacions. La X marcada amb sprai a la gavardina de l’exconsellera Tura, la pintura en el coll de l’exdirector general d’Interior i diputat d’ICV-EUiA, Joan Boada, el cop de pedra rebut per l’exministre de Treball i diputat del PSC Celestino Corbacho o les empentes i escridassades patides per l’exconseller d’Ensenyament Ernest Maragall i l’exconsellera de Salut, Marina Geli són alguna cosa més que vergonyoses agressions.
Pot haver estat cosa de pocs, però avui els indignats, deixant de ser pacífics, substituint la paraula per la violència, agredint fins i tot a aquells que volien votar contra les retallades socials, a més de carregar de raons a l’expeditiu conseller Puig, han perdut una important batalla. La de l’opinió pública. La del carrer que veia en ells un altaveu d’allò que preocupa a tanta i tanta gent. Avui és un dia trist. Un dia perquè tant els indignats com els polítics reflexionin.
Foto 1: Herrera i Camats entrant, custodiats pels Mossos, al Parc de la Ciutadella. / Europa Press
Foto 2: Diversos diputats (Joan Laporta, Ramon Espadaler, Oriol Pujol) dins de la furgoneta dels Mossos d’Esquadra que els ha traslladat davant de la porta del Zoo per poder accedir al Parlament. / EFE
