Un punt absurd

Boardwalk Empire és una sèrie de televisió nord-americana que actualment emet Canal + i que està situada a Atlantic City als anys 20 durant la Llei Seca. Polítics, gansters -entre ells un jove Al Capone– i policies protagonitzen aquest drama que compta entre els seus productors executius amb Terence Winter (Los Soprano) i Martin Scorsese, qui també ha dirigit l’episodi pilot d’aquesta sèrie emesa en els Estats Units pel canal HBO i de la qual ja es prepara la segona temporada.

En el següent vídeo, centrat en Boardwalk Empire, es poden veure els sorprenents efectes digitals emprats actualment en les produccions d’època per substituir els clàssics decorats o per evitar el rodatge -amb costosos desplaçaments i llargs tràmits administratius- a localitzacions reals.

[youtube]oxTNhNe6Fbc[/youtube]

Via: Llista Folre i Manilles

[youtube]15ARinsbk30[/youtube]

La Organización Interprofesional Cunícula (Intercun), integrada per empresaris de  la producció, transformació i comercialització de la carn de conill, ha iniciat una campanya per promoure el consum d’aquestes bestioles herbívores.  La mussa de la campanya és ni més ni menys que la princesa del poble Belén Esteban, a qui, a més d’haver-la de suportar dient bestieses a la televisió i al capdavant d’algunes enquestes sobre predileccions polítiques, ara ens apareix glosant el conill. “Quien no come conejo – assegura en un dels vídeos promocionals- és porque no quiere”.

Doncs no, no vull.

Ja m’agradava ben poc la carn de Bugs Bunny però ara, digueu-me llepafils, encara em farà menys gràcia imaginar-me queixalant -amb perdó- el conill de l’Esteban. Per més propietats gastronòmiques i nutricionals que tingui la criatura.

Onzena jornada de navegació en el Barcelona World Race-The Game . El veler virtual Jecsalis ja ha recorregut 2.277 milles nàutiques i aquest vespre segueix rumb sud, navegant a 87 milles de Dakar i a 224 de l’illa de Maio, a Cap Verd. Aprofitant l’empenta dels alisis, el vaixell ha arribat a assolir una velocitat punta de 17,9 nusos, però continua sense millorar posicions: 2.350 en el rànquing global. Això sí, l’estratègia conservadora amb un ris a la vela ha fet que el Jecsalis no patís cap nou dany.

Els organitzadors del BWR-The Game han anunciat que el nombre de jugadors segueix augmentant: ara ja superem els 23.100. Han difós un mapa en el qual es pot veure la posició de tots ells: una immensa marea negra que baixa des de Barcelona amb alguns vaixells perduts per aigües de Vigo i A Coruña fent ves a saber què. Veient aquesta acumulació de velers s’entén el perquè a l’aplicació web del joc no apareixen simultàniament tots els velers, sinó només els dels amics, els que van al capdavant de la regata – en aquests moments Rayo Veloz– i alguns altres de manera aleatòria. També queda clar que era impossible incloure, com alguns jugadors han lamentat, la possibilitat de xocs entre embarcacions: amb aquesta acumulació de velers, els accidents haurien estat constants.

Mentrestant, la regata real, amb el Virbac Paprec 3 ocupant la primera posició, s’ha quedat sense un dels seus catorze velers. El President, tripulat per Jean Le Cam i Bruno García, s’ha hagut de retirar de la competició després que dilluns patís el trencament del pal en topar de proa amb una onada. Ahir a la nit va arribar amb motor a Marina Mindelo, a l’illa de Sao Vicente (Cap Verd).

Imatge 1: Els 23.100 vaixells que participen al joc.

Imatge 2: Marcada en verd, la posició actual del Jecsalis.

[youtube]-QXWNfGBSyE[/youtube]

A l’entrenador del Barça Pep Guardiola li va tocar ahir pujar a l’escenari de Zuric per donar a conèixer el nom de Lionel Messi com a guanyador de la Pilota d’Or de la FIFA. La clàssica frase “El guanyador és…” la va dir en català, en castellà i en anglès però el que hauria de ser del tot natural donat que Guardiola és català, no els ho deu  semblar gens a alguns mitjans de Madrid. A la web de la Cadena SER, per exemple, han penjat el tall de veu (i mai millor dit) sense el fragment en català. Les tisores han començat a treballar just desprès del “Ladies and gentlemen“. No hi ha hagut mala intenció. Segur que algú de l’emissora de Prisa ha pensat que el tall era massa llarg…

Com em comentava un company de redacció, si els de la SER fan això, més val no comprovar què han fet amb la veu de Guardiola els d’Intereconomia…

Avui a la matinada, després de nou dies de navegació, el veler virtual Jecsalis ha deixat enrere les illes Canàries. En el tram des de Gibraltar, just a la porta de l’Atlàntic, un augment inesperat en la velocitat del vent -superior als 20 nusos- va deixar tocades les veles, obligant a ser substituïdes per unes de noves. Em queden doncs nou kits de veles per intentar acabar aquesta regata de 25.000 milles al voltant del món, malgrat que, segons han apuntat els organitzadors del Barcelona World Race- The Game, és possible que, més endavant, en algun control d’etapa es puguin aconseguir recanvis.

Mentrestant, l’estratègia del Jecsalis és conservadora. Davant el risc de perdre més veles cal posar rissos – maniobra que a l’argot mariner s’en diu “prendre rissos”- per reduir la superfície de tela i poder resistir millor la força del vent, una operació que naturalment té com a contrapartida la pèrdua de velocitat del veler. Els responsables del joc recomanen fer-ho quan el vent es situa entre 20 i 25 nusos, però el risc de danys pot variar segons el rumb i el tipus de vela que es porti. Convé doncs estar alerta i no treure l’ull dels canvis meteorològics.

La travessia per l’arxipèlag canari es pot fer per tres rutes diferents: per l’oest -el camí escollit pels velers més avançats de la regata real- pel centre de les illes (amb el risc de quedar sense vent a conseqüència de l’orografia canària, i per l’est, a tocar el continent africà. Les condicions meteorològiques han obligat al Jecsalis i a molts altres velers virtuals a seguir aquest darrer rumb fins a trobar els vents alisis, els quals, aquest matí, passades ja les Canàries, han permès al Jecsalis assolir puntes de velocitat de 16.50 nusos. Ve de baixada, però la prudència ha fet aconsellable, a estones, prendre rissos, una maniobra que caldrà anar portant a terme fins arribar a la zona de calmes equatorials.

Ara, a quarts de nou del vespre, el Jecsalis, que ocupa la posició 2.235 del rànquing global, navega a una velocitat de 13 nusos a 137 milles al sud de Gran Canària.  La regata virtual és encapçalada pel vaixell Poloni -que ja ha deixat enrere el Cap Blanc, a la frontera entre el Sàhara Occidental i Mauritània, mentre que a la cursa real la primera posició continua en mans del Virbac, seguit del Foncia, vaixells que, amb l’empenta dels alisis, naveguen a tota velocitat per les aigües de Cap Verd.

Imatge 1: El mapa de navegació a les tres de la matinada del 10 de gener. El Jecsalis apareix marcat en verd navegant a 15 milles de la costa africana i a 50 de Fuerteventura. En vermell es poden veure els velers de la regata real We are water i Fòrum Marítim Català.

Imatge 2: Fuerteventura

Aquí teniu, traduït al català, un mini relat -d’autor per mi desconegut- que circula per la xarxa i que posa en evidència el risc de matinar els diumenges per practicar activitats de lleure abandonant a la parella…

Avui m’he aixecat d’hora, m’he vestit lentament, he agafat el meu casc i els  guants, he anat silenciosament al garatge, he arrencat la moto i l’he tret a fora.

He entrat novament a casa, m’he despullat silenciosament i he lliscat dins el llit. Poc a poc m’he arrupit contra l’esquena de la meva dona, i li he xiuxiuejar a cau d’orella: 

“El temps a fora és horrible!”.

“Ja ho sé. Et pots creure que el gilipolles del meu marit s’en ha anat amb moto?”

Nota: També s’aplica per als que surten d’hora a córrer, a anar en bici, a caçar, pescar o altres ocupacions semblants.
Vía: Llista Folre i Manilles

Desprès de sis dies de navegació per les aigües de The Game Barcelona World Race, el veler virtual Jecsalis ha aconseguit passar a quarts de quatre de la matinada  l’estret de Gibraltar entrant a  l’Atlàntic. Enrere he deixat la mar d’Alboran, amb uns vents fluixos i de proa que feien molt lenta la navegació. A l’estret he coincidit amb tres dels velers de la regata real que en aquell moment ocupaven les darreres posicions: el Renault Z.E. , el Central Lechera Asturiana i el Fòrum Marítim Català. Moltes milles per davant, el Virbac Paprec 3, de la parella formada per Jean-Pierre Dick i Loïck Peyron, ja és a tocar Madeira, mentre que a la regata virtual es disputen els primers llocs el BSG, l’ Anntorcha i el Flamboyan.

En el joc, el rànquing global és molt relatiu ja que s’estableix automàticament mesurant en línia recta la distància entre el vaixell i el punt de control del tram. Segons el rumb que portes, el posicionament pot variar de manera considerable. Avui al migdia, el Jecsalis apareixia situat en la posició 914 d’un total de 20.000 participants (la xifra de jugadors creix cada dia), mentre que ara al vespre ocupa el lloc 1.293.

Aquesta primera setmana, els navegants catalans ja ens hem organitzat amb un fòrum propi dins el web del joc i un grup a Yahoo. Superem la quarantena de vaixells i ens intercanviem tota mena d’informació sobre rumbs, veles i altres mecanismes de la navegació virtual. Hem creat una bona eina de cooperació per intentar acabar amb èxit aquestes 25.000 milles virtuals de volta al món a vela.

Imatge: Moment del pas del Jecsalis (marcat pel cercle verd) per l’estret de Gibraltar. En vermell, tres dels vaixells de la regata real.

El primer avís és ben clar: aquí no es fan descomptes per aigües menors. I el segon cartell també és taxatiu: si vas a fer una analítica, sigues mesurat.

Malament ho tenen els pixaners empedreïts. 

Fotos: Proyecto cartele.com

Ja he superat les primeres 24 hores de regata a bord del Jecsalis i ara, a quarts de deu del vespre, el vaixell virtual porta recorregut un tram de 154 milles nàutiques  des de Barcelona. Estic a la costa valenciana, rumb al cap de la Nau i ocupo en el rànquing global de The Game Barcelona World Race la posició 2.692, un lloc gens destacable però tampoc menyspreable tenint en compte els meus limitadíssims coneixements en navegació nàutica i el fet que, segons les darreres dades facilitades per l’organització, ja participen en aquesta volta al món uns 14.000 jugadors.

La primera jornada s’ha caracteritzat per dos factors: el poc vent, que només ha permès al Jecsalis arribar a una velocitat màxima de 9,2 nusos (9,2 milles nàutiques per hora), i els problemes tècnics de login que durant moltes hores ens han impedit a gran nombre de participants connectar-nos al joc. Això ha comportat que els afectats no poguéssim portar a terme les maniobres adients, tant pel que fa a la correcció de rumb com al canvi de veles, una situació que ha generat notable malestar entre els jugadors. En el fòrum del videojoc ja hi ha qui proposa que es faci un reset quan la flota arribi a l’estret de Gibraltar i que en aquell punt tots els vaixell tornin a sortir en igualtat de condicions. De moment els organitzadors només han reconegut que s’han produït problemes a les hores punta i que ara ja estan resolts. Esperem que així sigui.

Mentrestant, a la regata real, la primera posició entre els catorze vaixells participants l’ocupa a aquesta hora el Foncia de Michel Desjoyeaux, el navegant oceànic que més triomfs ha aconseguit en solitari i en doble i que és considerat un autèntic mite en aquestes competicions.

Imatge 1: Una captura de pantalla del Jecsalis navegant a primera hora de la tarda a l’alçada de València.

Imatge 2: El vaixell Foncia. / BWR

Avui a la una del migdia comença la meva participació a la Barcelona World Race, la volta al món a vela amb vaixells tripulats per dues persones. El veler que, com tots els altres és un Imoca Open 60, es diu Jecsalis, l’antic nom amb el qual es coneixia la vila de Sant Feliu de Guíxols, i a bord d’ell he de recórrer, al llarg de tres mesos i sense escales, 25.000 milles pel Mediterrani, l’Atlàntic, l’Índic i el Pacífic, passant per les aigües més remotes i perilloses del planeta.

Ho faré, naturalment, de manera virtual competint amb 12.000 participants més d’arreu del món que s’han inscrit a The Game Barcelona World Race, un videojoc 2D-3D en línia desenvolupat per la  Fundació Navegació Oceànica Barcelona conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra.

Es tracta d’un joc totalment gratuït, que no requereix cap instal·lació i que permetrà seguir la ruta dels catorze vaixells inscrits a la segona edició de la BWR. Els jugadors haurem de fer front en temps real a les mateixes condicions meteorològiques que els navegants, tant pel que fa a la pluja, al sol i a la boira, com al vent, a les tempestes o a les onades gegantines. Rebrem els mateixos informes meteorològics que els equips participants a la regata i, a partir d’aquestes dades, podrem escollir el rumb més idòni i el tipus de vela, entre cinc de diferents. També podrem utilitzar tres tipus de pilots automàtics, fer servir un nombre limitat de kits de reparació, disposar d’estadístiques, fer amics virtuals, competir amb ells en lliguetes per trams, contemplar en 3D la línia de la costa, veure al llarg del recorregut els punts d’interès en vídeos, fotografies i textos, participar en un fòrum i en una comunitat virtual per Facebook i rebre recomanacions i suport de Manel Pedreira, el director de la regata virtual.

Com ha subratllat Román Welsch, director de Departament de Tecnologia de la Fundació Navegació Oceànica Barcelona, “aquest joc permetrà a la gent viure la Barcelona World Race des de dins, competint contra els propis navegants amb les mateixes condicions de vent i onades que ells tinguin. A més, tots els jugadors disposaran de les mateixes eines per competir en les mateixes condicions amb els regatistes“.

Per últim, els promotors del videojoc han destacat que es tracta d’un producte independent que podrà ser emprat en altres regates i que estarà en constant evolució i millora. 

[youtube]El6hcja2ev0[/youtube]

Foto: El vaixell Groupe Bel, un dels participants a la regata. / Manuel Medir / FNOB