El Punt El Punt http://blogs.elpunt.cat/annacodina
Articles
Comentaris

Reprenem la nostra sèrie d’entrevistes amb emprenedors parlant amb els fundadors gironins de Nockin, un cercador social de serveis entre persones. Podeu veure una descripció en detall de la seva web a Betes i Clicks.

ElGiroscopi: Parleu-nos de vosaltres i de com vau decidir crear Nockin

Nosaltres som en Sergi Moreno i en Toni Campos. Ens vàrem conèixer al Màster MBA de la Universitat de Girona. Com a projecte final de Màster varem treballar en un projecte que va ser l’embrió de Nockin. Després de guanyar el premi al millor projecte de la promoció ens vàrem animar a tirar-lo endavant.

ElGiroscopi: Què us va portar a apostar per aquest sector en particular?

Després de rumiar-ho molt ens vàrem decidir per apostar pels serveis entre les persones, els serveis de proximitat. Pensem que és un sector en clara expansió. La societat de la informació ens ha fet, en molts aspectes, més lliures, més emancipats. Ja no tenim només el model de empresa i assalariat que hi treballa.  També, hi ha una tendència clara a la independència personal i cap a la cultura de l’hedonisme, a gaudir, a aprendre, a formar-te. Les estructures formals de suport també canvien: es reformulen les famílies, les comunitats, les parelles, els veïnats…Tenim també la paradoxa del món global i la hiperconnexió, però alhora la nostra vida diària és local.

Al final, la idea en concret, va sorgir de pensar: “Cóm és possible que en l’època de la web 2.0 encara es faci servir el cartellet enganxat a un fanal o a un taulell d’anuncis?”. A partir d’aquí, vàrem reflexionar i estudiar com es promociona la gent que vol oferir serveis de proximitat; tot el món dels classificats tant en la web com fora, especialment la premsa. També ens vàrem inspirar pels bancs del temps, i altres iniciatives, vàrem introduir en l’equació el concepte de contacte local, de barri.

ElGiroscopi: Quina és la oferta de serveis que proposeu? Quin valor oferiu als usuaris?

Vàrem estudiar el que més valora la gent quan busca un servei de proximitat (cangur, classes, fotografia, etc) i vàrem veure que el més apreciat són aspectes relacionats amb la seguretat, la confiança, la qualitat i la informació disponible en referència al servei i a la persona que el proporciona. Això no ho pots obtenir amb un anunci classificat tipus “M’ofereixo per fer de cangur. Noi de 26 anys de Barcelona”. En molts casos el que realment funciona és el “boca-orella” del teu entorn més proper basat en la recomanació, la informació i la proximitat. Per què no intentar fer un “boca-orella digital”?


ElGiroscopi: Com us diferencieu d’altre serveis similars que existeixen a la xarxa o “offline”?

Nockin és un cercador social i per tant el que intentem és oferir la màxima rellevància. Si tu busques un profe d’anglès a Gràcia, el problema no és tenir opcions (les webs de classificats i els diaris en van plenes) el problema és trobar el millor profe pel que tu cerques i a prop teu. Per proporcionar tota la informació possible hem estructurat Nockin al voltant del perfil personal. D’aquesta manera els usuaris es poden treballar la seva reputació (que proporciona seguretat als potencials clients) i poden col·locar tota la seva informació: foto, vídeo, descripció, currículum, recomanacions, etc. A part les funcionalitats socials permeten la interacció i participació i podem crear una comunitat.

Per altra banda, Nockin no només aspira al “matching” personal, també com a empresa social que ens definim volem retornar part dels beneficis que la nostra activitat generi a la comunitat. Per això hem adquirit el “compromís Nockin“, on entre altres coses, ens comprometen a dedicar el 50% dels beneficis a projectes de foment de l’emprenedoria i de l’entorn de barri i hem promogut, conjuntament amb el llançament de la web el primer “concurs social Nockin per un idea de negoci amb ànima social” dotat amb 6.000€ i un recolzament per la nostra part. A part de ser un lloc de trobada entre gent que ofereix i cerca serveis, ens volem convertir, alhora,  en un “viver d’emprenedors“.

ElGiroscopi: Com valoreu Catalunya en general i Girona en particular com a entorn on emprendre?

Per nosaltres és un fantàstic lloc. De totes maneres, pensem que estem en un país bastant centralista, on tot gravita al voltant de l’àrea metropolitana de Barcelona, però a Girona hi ha una comunitat molt dinàmica i creativa d’emprenedors.

Vàrem iniciar el projecte al Parc Científic i tecnològic de la Universitat de Girona. Ara estem vinculats al Viver La Maret, un viver d’iniciativa privada a Salt. Tots aquests són entorns molt dinàmics i que fomenten l’emprenadoria.

ElGiroscopi: Alguna sorpresa (positiva o negativa) amb què hageu topat durant el desenvolupament del projecte? Alguna cosa que no us esperàveu i us hagueu trobat?

La positiva és la bona acollida que ha tingut el projecte i el recolzament que hem tingut i rebut. Ja hem rebut tres premis i tot just fa uns mesos que estem en marxa!

La negativa és, potser, la dificultat per concretar ajuts i finançament. Sembla, per la quantitat de iniciatives, línies i programes que hi han, ha de ser relativament “assequible” aconseguir préstecs i finançament, però no és així. Creiem que de vegades es parla molt d’emprenedoria i que es fa bastant menys per fomentar-la de manera real. No pot ser que la burocràcia sigui una constant en la teva activitat diària.

ElGiroscopi: Quins canals de comunicació utilitzeu per donar a conèixer Nockin? Utilitzeu les xarxes socials? Com?

Per suposat. Tenim un pàgina de facebook, un perfil a twitter i un bloc. Considerem que han de ser l’entorn habitual per comunicar-nos amb els nostres usuaris. Els mercats són converses, no?.

ElGiroscopi: Per acabar, quin consell (o consells!) donarieu a altres emprenedors catalans que vulguin aventurar-se a crear el seu propi negoci?

Primer de tot, animar-los a que es llancin. El que costa més és abandonar, si és el cas, la teva feina per iniciar l’aventura. Després que els temps de crisi són, encara que pugui semblar el contrari, els millors per emprendre. Les coses estan canviant de manera radical. Estem vivint uns temps disruptius en molts aspectes i ara és el moment de llançar noves idees i maneres de fer.

Altres enllaços interessants:

Hi ha un col·lectiu “maltractat” a casa nostra. Dones i homes als que la societat, el sistema educatiu i l’entorn econòmic posa més traves que que no pas ajuda. És un col·lectiu global, format per gent de tot el món, amb el talent com a tret més comú. Però a Catalunya es troben sense referents, sense models que els ajudin a sentir-se segurs que perseguir els seus somnis no és pura fantasia, que els permetin demostrar als que han de creure en ells que sí, que és possible tenir èxit.

Pocs estan disposats a arriscar-se, creure o invertir en ells i després, si fallen o no se’n surten són els primers en cridar “fracassat!”. I si algun té èxit malgrat les dificultats, és evident que ha estat pura sort o per “enchufe”, que l’enveja sí que es porta.

Pobre, l’emprenedor català!

I és que a banda d’alguns elements d’infraestructura (com unes universitats molt competitives – i ben finançades – que fomenten l’emprenedoria de forma transversal en totes les disciplines), no són tantes les coses que ens separen d’altres entorns on els emprenedors són admirats, on lideren el creixement econòmic i la transformació social.

Tenim una qualitat de vida envejable (clima, natura, ciutats, cultura…) que atreu talent de tot el món. Tenim un teixit empresarial cada vegada més inquiet, que participa, que ha après els beneficis del networking. Tenim una gran base de creativitat com queda demostrat pel talent català reconegut arreu del món. Tenim diners per invertir… què és el que ens frena? què és el que ens fa por?

És tot dins dels nostres caps?

Podem començar per obrir les nostres ments escoltant el que ens explica l’emprenedor Xavier Verdaguer al primer esmorzar d’Idees d’e-futur: 11 anys emprenent aquí, 11 mesos a Silicon Valley… i un exercici de trobar les diferències. Però també les similituds:

Presentació: Catalan Creativity at Silicon Valley – Xavier Verdaguer

Podrem superar les barreres mentals, culturals, socials?

Podrem oferir a aquest col·lectiu l’entorn que es mereix per a desenvolupar-se triomfar i impulsar-nos com a societat?

Vídeo: Catalan Creativity at Silicon Valley – Xavier Verdaguer

El passat dia 30 de setembre dos membres del grup musical Els Amics de les Arts van explicar, convidats pels organitzadors del podcast No en Sabem Res, en paraules seves la história del seu èxit en una ponència titulada El relat dels Amics de les Arts. Podeu veure el vídeo de l’acte sencer a Sies.tv (us el recomano, va ser realment interessant i entretingut!).

He estat donant voltes a la pregunta que ens ve al cap quan parlem d’un fenòmen així: quin és el secret del seu èxit? Em venen al cap 5 aprenentatges que podem treure de la seva experiència:

1. El triomf dels artistes (amateurs)

Al parlar dels seus inicis una de les curiositats és que crear el grup no va ser una cosa premeditada ni amb un objectiu clar, simplement can començar a tocar junts i van presentar una maqueta a un concurs, “per fer alguna cosa”. Al quedar finalistes van trobar-se que no tenien web ni adreça d’email ni cap mena d’estructura formal, en paraules seves, es van adonar que el grup “existia abans de ser”.

Crec que és un exemple molt clar de com les noves tecnologies (i altres canvis socials) han transformat les normes del joc. Un artista passa a ser un artista quan qualsevol aficionat a la música decideix que “existeix” com a tal. Qualsevol pot gravar una maqueta a casa amb software gratuït d’edició d’àudio, qualsevol es pot gravar tocant i penjar un vídeo al youtube, sense necessitat d’intermediaris ni d’un procés de validació o sel·lecció externa que decideix qui val o no val per a posar-se davant una audiència, qualsevol pot ser artista. Llavors el públic, a través dels seus “m’agrades”, comentaris, clicks i compres, és el que decideix.

2. Internet és el millor que li ha passat a la música

És evident que la xarxa ha tingut un paper molt rellevant en el relat dels Amics, la seva pàgina a MySpace és líder a l’estat espanyol, durant molt de temps era l’únic lloc on poder escoltar la seva música i el seu blog reflecteix en el creixement de visites la história del seu èxit. Tot i així, abans de tot això, Internet va jugar un paper molt més important en plantar la llavor del que ara és el grup: l’arribada de la connexió d’alta velocitat al pis d’estudiants que compartien els va obrir a un nou món on la música era l’absoluta protagonista.

En paraules seves, descobrir Napster, audiogalaxy, l’emule… els va permetre conèixer música i cinema de totes les èpoques i racons, “empapar-se del que passa al món”, fet que els va inspirar a composar i tocar junts el seu propi material. Crec que en podem aprendre el benefici de l’accés massiu a la producció cultural en el foment de la creativitat i el talent, sobretot quan ells mateixos han demostrat que és possible amb els nous mitjans desenvolupar un model de negoci (i d’èxit) alternatiu.

Com a curiositat, expliquen: “fins que no vam treure un disc en suport físic, no vam rebre l’atenció dels mitjans convencionals”. Ja seria hora que anem abandonant la idea que un músic el que ven són trossos de plàstic amb forma de disc i un forat al mig.

3. Tot és “marketing”

Durant els primers anys de la seva evolució i fins fa ben poc, els Amics s’ho feien i desfeien tot ells mateixos. Entre d’altres coses eren els seus dissenyadors (feien les portades dels álbums), promotors (contactaven amb les sales), directors d’imatge (gravaven els seus videoclips) i, si, també eren el seu propi departament de marketing.

Malgrat que ells potser no ho explicaran amb aquestes paraules (igual que no es definirien com a “un producte” ;-) ), crec que una gran part de l’èxit es pot atribuïr a la seva gran visió de negoci o del mercat. Han sabut trobar un públic objectiu, dirigir-s’hi a través dels canals més adients, amb els missatges més atractius i diferenciar-se de la resta. Oferir a la revista Enderrock que regalés 8.000 còpies (pagades per ells) de la seva maqueta per arribar a més gent i a persones clau del món musical a Catalunya? Jo d’això en dic estratègia de marketing, i de la bona!

4. De fans a comunitat

Com serà evident a qualsevol que els hagi seguit als seus diferents espais a la xarxa, els Amics de les Arts no tenen fans, tenen una comunitat. Una comunitat que els segueix en concerts per tot Catalunya, que s’endú el cd de viatge als pics més alts del món, que twitteja la seva experiència en els directes, que demana com tocar les seves cançons a casa…

I la clau de tot plegat és que els Amics responen, dia a dia a través de tots els canals, són sempre propers i transparents i s’empesquen més i més iniciatives per involucrar als seus seguidors. Dediquen cada dia 2 a 3h a aquestes tasques, feina constant però que fan amb ganes ja que, diuen, “és part de l’essència del grup”.

5. El secret de tot plegat?

I finalment, el “gran” secret, la fórmula màgica: treball, treball i treball. No us enganyeu, els Amics de les Arts no són unes estrelles emergents de carrera meteórica, no són uns “triunfitos” que han tocat la flauta de la sort, no són genis de talent innat… els Amics de les Arts són uns pencaires. Porten cinc anys (cinc anys!!!) treballant per això, composant, aprenent a tocar en directe, blogguejant, fent “màrketing” a la seva manera, convençent a la comunitat de que el que feien valia la pena.

Aquests 5 anys de relativa “obscuritat” i fama guanyada a pols, click a click a Internet, són com l’etapa a Hamburg dels Beatles que va marcar el destí del grup de Liverpool. Sobre el tema de l’esforç, la feina constant i la idea de “talent”, us recomano el llibre de Malcolm Gladwell, “Outliers”. Crec que veureu que “el relat dels Amics”, és un exemple més de la seva tesi.