Per què ara les vendes són complexes?

L’actual context professional i empresarial està canviant radicalment les activitats comercials i de venda.

Vaig començar a treballar com auxiliar administratiu allà pel 1994 i la forma de fer negocis (parlo de B2B, d’empresa a empresa) tenia un ritme molt més lent i amb informació incompleta. Les empreses venien majoritàriament productes, i no serveis. No teniem accés massiu a internet ni al correu electrònic, no existia Twitter ni les xarxes socials, i les persones treballaven en activitats que requerien un esforç físic. No existia la banca electrònica, i la relació amb els empleats de banca era molt personal.

Ara el sector serveis té una presència més forta, són intangibles que aporten certa complexitat al procés de venda; perquè un producte és fàcilment repetible, però repetir un servei que es basa en persones i coneixement, requereix quelcom diferent.

Actualment l’empresa que compra té accés a moltes dades cercades a internet o demanades a diferents proveïdors, que pot comparar i analitzar abans de comprar, fet que el converteix en un comprador amb informació “perfecta”.

Podem definir tres models de venda:

1. venda transaccional. El comprador professional (B2B) sap el que vol, i el comprador particular (B2C) potser encara necessita ser aconsellat per fer una elecció de compra. En els darrers anys el comerç electrònic ha fet incrementar aquest model, com una evolució de la venda per catàleg.

2. venda consultiva. És un model en crisi actualment, ja que suposa contractar, mantenir i motivar a un equip de vendes en cada territori, que visiti als clients de forma programada i periòdica, per aconseguir nous clients o la fidelització. És un model viable en sectors com les telecomunicacions, amb agents comercials que fan la captació porta a porta; en canvi els concessionaris de vehicles són una activitat consultiva que està patint la crisi de forma molt clara. Hi ha oportunitats vinculades a la motivació (coaching), l’externalització, la flexibilització i l’optimització de processos i dels equips de vendes.

3. venda complexa, que es desenvolupa mitjançant una força de venda limitada que s’ha de concentrar en un nombre reduït de comptes/clients molt grans. En aquest model s’estan expandint empreses tecnològiques, enginyeries i empreses innovadores de serveis i coneixement.

Us recomano la lectura del llibre “La venda complexa”, de Laurent Dugas i Bruno Jourdan (Editorial Pirámide, 2010) i el bloc “Los mundos de PVAL”.

PVAL (twitter: pval_es) és la consultoria que ha dissenyat aquesta metodologia en 4 fases de la venda complexa: cristalitzar la idea, iniciar el projecte, valoritzar la solució i capitalitzar la venda.

Continuarem en els propers dies donant més detalls sobre la venda complexa, que va molt lligada a l’estrategia i tecnologia CRM, el principal interès de AnimusCRM.

Publicat dins de productivitat | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Per què ara les vendes són complexes?

Propera parada: Girona…i viceversa

Aquests dies el Patronat de Turisme Costa Brava Girona promou les nostres comarques entre agències de viatge franceses. El Tren d’Alta Velocitat (AVE) és la infraestructura que en els propers anys ha d’unir per tren Girona amb Languedoc-Roussillon, donant un impuls a noves oportunitats entre empreses dels dos territoris, amb el català com a llengua comuna.

Com a consultor tecnològic considero que la ciutat de Girona disposa de prous recursos valuosos per atraure empreses, projectes i persones emprenedors de la Catalunya Nord. A mig camí entre Perpignan i Barcelona tenim Girona, amb una potent universitat UdG, un Parc Científic i Tecnològic i vivers d’emprenedoria privats (Viver La Maret) i públics.

Tots els emprenedors gironins que conec (m’incloc) mirem tradicionalment cap a Barcelona, i ens costa pensar en el sud de França com a mercat potencial molt proper, viable, rendible, un primer mercat internacional amb costos molt assequibles.

A finals d’octubre gaudirem del 1er Saló de l’Emprenedoria a Girona, i estic segur de que serà una excel·lent oportunitat per atraure l’interès d’empreses i emprenedors també de la Catalunya Nord.

Esperem també resoldre la manca a Girona d’alguns perfils professionals d’alta especialització tecnològica, que ens obligua a cercar professionals a Barcelona o Madrid (veure l’entrada on vaig analitzar la demanda de perfils segons certes tecnologies de gestió empresarial).

I és una bona oportunitat per les empreses gironines de traducció i interpretació en idioma francés, sempre que de forma proactiva aportin valor a les empreses més enllà de l’idioma: habilitats socials, habilitats comercials, coneixement del territori, xarxa de contactes, cerca de professionals/especialistes nadius (català o francés), entre d’altres.

Publicat dins de Emprenedoria | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Propera parada: Girona…i viceversa

Utilitzes tecnologia productiva en la teva gestió empresarial?

M’agraden les estadístiques, són un resum prou significatiu de la realitat que ens envolta. No sempre són fiables, d’acord (sobretot les oferides pel govern i altres agents amb visions poc objectives i difícilment contrastables), però és preferible apropar-se a la realitat que mirar-la de lluny sense ànim d’entendre-la.

Em plantejo dubtes i preguntes com a emprenedor gironí, en un context d’infraestructures de comunicació pobres (no podem voler a Madrid des de Girona, i l’AVE arriba…tard):

  • PREGUNTA: quin tipus de tecnologies aplicades a la gestió empresarial es demanen més a cada província?. RESPOSTA: Barcelona concentra un 23,81% de les ofertes de feina amb paraula clau “ERP” (software de planificació de recursos, finances, compres, logística, producció, recursos humans). En canvi a Madrid, el pes està posat en ofertes de feina (i presuposo que nous projectes) relacionades amb solucions CRM (gestió de clients).
  • PREGUNTA: per què a Barcelona es veu superada per València i Biscaia en quant a ofertes de feina amb paraula clau ITIL (una conjunt de bones pràctiques de qualitat per gestionar els serveis tecnològics). RESPOSTA: Barcelona està perdent pes relatiu i força en quant a empreses i startups tecnològiques que cerquen la qualitat. Madrid en canvi està apostant pel sector serveis amb ajuda de grans multinacionals que generan al seu voltant feina per professionals independents i startups.

Aquí podeu veure les dades extretes del portal Tecnoempleo, fent cerques per paraula clau (elaboració pròpia amb Excel, són dades relatives, no importa tant el valor absolut, per què òbviament Madrid i Barcelona concentren la majoria d’ofertes de feina).

M’hagués agradat fer el mateix anàlisi utilitzant dades de CV10 o de Infofeina, però els seus websites són generalistes i no fan cerques agregades per província com les que m’ofereixen a Tecnoempleo.

Què opineu?

Publicat dins de Emprenedoria, productivitat | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Utilitzes tecnologia productiva en la teva gestió empresarial?

Si perdem el vol Girona-Madrid tornem a viure al segle XIX

Realment inquietant. Girona ha perdut la única via directa d’anar a Madrid sense passar per Barcelona. Anem endavant o enrerra cap al segle XIX?.

El vol de Ryanair de Girona-Madrid sempre va ple: famílies, empresaris, treballadors i també emprenedors.

Els emprenedors volem i necessitem trobar nous mercats, i Madrid és un de molt important.

Comercialment i com a marca “Girona Costa Brava” no podem acceptar aquesta situació.

Qui farà quelcom? o ens conformarem?

M’inquieta el que diu l’Àlex Hernández quan parla de l’aeroport de Nimes, quan fa dos anys Ryanir va treure la majoria dels seus vols.

I

Publicat dins de Emprenedoria | Comentaris tancats a Si perdem el vol Girona-Madrid tornem a viure al segle XIX

Jiajia Wang respira emprenedoria

El divendres passat vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar a la Jiajia Wang, una emprenedora que ha estat guanyadora del premi “Emprèn UPF 2010”, acompanyada per un important impacte mediàtic en aquestes darreres setmanes.

Els grans mitjans de comunicació han cercat la mirada més dramàtica de la seva vida, personalment m’he apropat amb una mirada d’un emprenedor cap a una emprenedora, per compartir les seves inquetuds, pors i visió de futur, i que són compartides en molts casos.

La Jiajia és jove, té 22 anys, i quan parles una estona amb ella et transmet una potent barreja d’il·lusió pel seu projecte, emoció per aquesta nova etapa i una forta dosi de realitat pragmàtica. Considera que un negoci és com una família, amb més o menys jerarquia, on totes les persones tenen participació en els beneficis i responsabilitat sobre les seves tasques; el líder (pare o mare) ha de descobrir el millor talent de cada membre de la família, i potenciar-ho.

Cada nova generació de persones emprenedores aporta un gra de sorra. Cada cicle econòmic genera canvis radicals en la societat i també en els emprenedors. La crisi econòmica actual està provocant aquests canvis, i la Jiajia és un exemple de nova emprenedora xinesa-catalana, que fa una fusió de valors xinesos amb els catalans, i afegeix l’afecte i les emocions com a aglutinador d’un equip de treball (ella reconeix que la cultura xinesa no és molt emotiva ni afectiva). El diari EXPANSIÓN feia una referència a aquest nou model d’organització, amb estructures més petites, menys jeràrquiques, composades per professionals que treballen en xarxa, per projectes i en diferents països. Seran companyies més flexibles, diverses i dinàmiques, que estaran liderades per executius compromesos en el planol emocional dels seus treballadors.

No és fàcil mantenir la moral i continuar perseverant en els moments baixos. Nascuda en l’any 1988, on la tradició xinesa el nº 8 és el de la sort, la Jiajia és optimista i té fe en el seu projecte, “les coses no canvien soles, tot depèn del punt de vista amb el que mires. Ho he organitzat tot amb persones properes a mí, de confiança, no vull créixer molt ràpidament i haver de gestionar moltes persones, estic en fase d’aprenentatge i no vull cometre errors greus.”.  La Jiajia confesa que “No passa res si ens equivoquem com emprenedors, som joves, tenim tota una vida per endavant. Com a molt hauré perdut un any de salari, i hauré guanyat molta experiència, molta més que la que un Master universitari em pot donar“, explica, des de la perspectiva d’entendre el risc com a part del joc.

En els propers mesos la Jiajia visitarà Girona per mostrar els seus primers llibres, i compartir les seves experiències d’emprenedoria amb altres emprenedors gironins.

Més informació sobre JiaJia i el seu projecte:
  • http://es.linkedin.com/pub/jiajia-wang/27/b95/521
  • http://cac.drac.com/?p=579
  • http://www.rtve.es/mediateca/audios/20101201/projecte-editorial-jiajia/947233.shtml
Publicat dins de Emprenedoria, Entrevistes | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Jiajia Wang respira emprenedoria

Claus per arribar a bon port, Gustavo Piera

De tant en tant rellegeixo llibres d’autojuda professional, revistes d’emprenedoria i altres retalls que conservo, i que algun dia em van semblar especialment interessants.

He recuperat el llibre “La Travesía”, de Gustavo Piera (Editorial Alienta).

La Travesía

A més de que està ben escrit, és fàcil de llegir i entendre. Fins i tot és fàcil d’aplicar-ho i integrar-ho a la nostra vida diària. Hi ha 18 claus per arribar a bon port, en qualsevol aventura de la vida, també en l’emprenedoria. Us esmento la meitat, la resta un altre dia. Les reflexions són individuals, arribeu a les vostres pròpies conclusions:

  1. Coneix al teu equip. Deixa que et coneguin.
  2. Comparteix coneixements
  3. No pressuposis. Pregunta.
  4. Ofereix reconeixement
  5. Posa’t en el seu lloc
  6. Escolta amb atenció
  7. Comunica’t, no només amb paraules
  8. Guanyat la confiança
  9. Celebra els èxits

Què us semblen? apareixen aquestes claus en el vostre dia a dia?

Publicat dins de Emprenedoria | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Claus per arribar a bon port, Gustavo Piera

Dos tipus de persones emprenedores

Facebook és un cas d’èxit d’emprenedoria, sens dubte. Ha creat un oceà blau en el mercat, millorant extraordinàriament el valor afegit cap als clients/usuari, molt més que qualsevol altre competidor havia tingut fins el moment. Obviament, amb els seus problemes de privacitat de dades, entre d’altres.

La pel·lícula (interessant) i el llibre (l’he llegit i és força fluix) mostren dos enfocs de l’emprenedoria, i que en el cas de Facebook i en la majoria de projectes, conviuen amb més o menys fortuna:

1. El tipus “Mark Zuckerberg”, un emprenedor emocional que posa en marxa el seu projecte des de la passió, amb consciència clara de que hi ha una finestra d’oportunitat concreta i finita. Té clar on vol arribar, quina necessitat de mercat vol resoldre, i té una motivació secreta de demostrar la seva vàlua professional al món, i sobretot a sí mateix. L’emprenedoria com a repte per superar les seves pròpies limitacions. És un creador que treballa cada dia per superar els obstacles, en una carrera de fons.

2. El tipus “Eduardo Saverin”, que viu l’emprenedoria com a procés lògic, meditat, racional. Les seves idees les analitza, pensa, dissenya, estructura dins de caixes, reanalitza, redissenya…l’acció queda postposada per demà, per quan tingui la informació completa (mai és prou perfecta). És un gestor, no un creador.

En l’inici del projecte el tipus 1 és el que té més possibilitats, ja que l’emprenedoria requereix l’assumpció d’importants riscos controlats, inexplorats, imprevistos. En la fase de creixement, el tipus 2 ens ajudarà a gestionar els recursos materials aconseguits i n’aconseguirà més, i alliberarà al seu soci tipus 1 per dedicar-se purament a la creació i innovació, i dedicar menys temps a la gestió empresarial.

Com a persona emprenedora, ets més hàbil amb els intangibles (tipus 1) o els tangibles (tipus 2)?

Publicat dins de Emprenedoria, productivitat | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Dos tipus de persones emprenedores

En situació de canvi accelerat

Hi ha una realitat al marge dels grans debats polítics sobre quines són les millors estratègies i accions per potenciar els motors de l’economia de l’estat espanyol. És aquella que té a veure amb les persones professionalment independents, autònomes, microempreses o petites empreses de menys de 25 treballadors. Són el 90% de les empreses del nostre país.

Fins l’any 2007 la realitat econòmica i empresarial permetia un estil de lideratge i gestió orientada al creixement en base al que ja sabiem fer i feiem bé, al menys prou bé. Un estil conservador de creixement i sense masses riscos, on no importava l’optimització ni el valor real donat al client.

L’any 2008 i 2009 ens han mantingut en estat de xoc social i econòmic, amb males notícies constants, ajustos i canvis en diversos sentits que provocaven por entre els emprenedors, recel entre inversors i empresaris, i molta angoixa entre els treballadors. Dos anys on entre tots hem construït una realitat amb noves regles de joc i expectatives.

Durant l’any 2010 hem viscut una realitat molt més complexa, lluny de la simplicitat del creixement continu i de l’estat de por incontrolable. Un nou entorn, com un vaixell que navega durant una fosca i freda nit de tempesta al ben mig de l’oceà Atlàntic, que fa mesos que navega i encara no arriba a un port. Si entenem un vaixell com una empresa/projecte, es requereix actualment un navegant expert que condueixi el vaixell i la seva tripulació a bon port. Cal treure el millor de cadascú, col·laborar de forma oberta i positiva, organitzant-se com a grups o empreses virtuals, prenent decisions ràpides i controlant els riscos.

El mercat està en situació de canvi accelerat, on les organitzacions, les empreses, l’administració pública i la ciutadania interactuem cada vegada amb més velocitat i exigència, retroalimentant-nos mútuament degut a les decisions que els altres prenen. Ja no són només transaccions entre client i proveïdor, són converses que obren noves oportunitats que estaven invisibles fins avui. I l’espiral de canvi accelerat radicalitza les oportunitats: hi ha empreses menjant-se el mercat a mossegades i d’altres que perden terreny mensualment. Difícilment hi ha un terme mig.

En aquest entorn triomfa la suma d’habilitats: persones amb empenta, idiomes, internet i ganes de treballar, amb persones madures amb l’experiència real de gestionar negocis en altres crisis anteriors. I el que les uneix és l’optimisme i les ganes d’arribar a bon port. L’Oriol Amat ens dona algunes idees en aquest article.

Publicat dins de Emprenedoria | Etiquetat com a | Comentaris tancats a En situació de canvi accelerat

Administració Electrònica: oberta o tancada?

L’emprenedoria en el sector tecnològic s’està radicalitzant des de fa uns anys, i la batalla ara ja no és si Windows, Linux o Mac, si no un lluita per ocupar espais de mercat o crear de nous en base a tecnologia de codi obert (open source) o tancat (propietari). És una elecció que obre camins diferents, amb dinàmiques diferents en cada cas.

L’Administració Pública s’està esforçant per convocar licitacions per dinamitzar l’Administració Electrònica que afavoreixin les tecnologies de codi obert, com a garantia d’estalvi de costos i d’interoperabilitat entre plataformes i sistemes. A més l’argument de la innovació, la tecnologia de codi obert afavoreix la millora constant i distribuïda del coneixement. I les grans companyies estan en contra d’aquesta situació. En la seva representació Adobe Systems, Corel, IBM, Nokia, Opera, Oracle, RealNetworks, Red Hat, i Sun Microsystems.

Però també podem argumentar a favor del codi propietari, que segons Steve Jobs (Apple) afavoreix la innovació i el creixement estable de les tecnologies. La recerca i innovació que realitza una empresa o grup hauria de protegir-se completament, com element diferenciador que garantitzi la seva continuitat en el mercat. En la seva representació: Microsoft, Apple.

La ciutadania vol solucions als seus problemes d’àmbit públic, amb serveis de qualitat, donats amb eficiència (temps, cost, valor). Quin és el millor camí?

Publicat dins de administració electrònica | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Administració Electrònica: oberta o tancada?

Projecta’t cap a l’emprenedoria

Es posa en marxa una nova iniciativa amb l’objectiu de donar força a projectes que en molts casos comencen com auto-ocupació, o un projecte a jornada parcial, però que tenen prou potencial per convertir-se en quelcom més, amb gent jove amb moltes ganes de treballar diferenciant-se.

El passat divendres vam rebre a Girona la primera sessió dins del Programa Projecta’t, orientat a donar suport personalitzat a persones emprenedores que tenen una idea de negoci o ja estan en marxa (microempreses creades fa menys de 3 anys). Aquestes sessions es duen a terme a través de BES La Salle, dins de Projecta’t, promogut pel Departament de Treball.

Les xifres per tota Catalunya:

  • 400 tècnics/tècniques de la Xarxa Inicia
  • 1.000 persones emprenedores, en dos grups.

El rati és d’un tècnic per cada 2,5 persones emprenedores, molt interessant.

És un programa pràctic, coherent amb la realitat actual de l’emprenedoria.

La nostra sessió de cinc hores va estar dirigida pel Javier de la Ossa (emprenedor, formador, analista de projectes d’emprenedoria per La Caixa). El que més destacaria: l’energia emprenedora que transmet en Javier, incansable negociador que va saber aportar-nos idees i material de treball que ens faci reflexionar sobre nosaltres mateixos i els nostres projectes. El que més em va agradar: les seves històries de fracàs i superació, com a motivació per seguir endavant, i que poca gent explica per vergonya o por; les històries d’èxit són massa conegudes.

Com en el propi mercat, hi ha tres tipus de persones assistents a aquestes sessions:

1. Grup dels actius (20% del total): molt participatiu, creatiu, fa aportacions, dialoga i no té por a mostrar el seu projecte davant dels altres.

2. Grup dels escèptics (20% del total): ha tingut males experiències que no ha superat, mentalment s’autolimiten i posen pals a les rodes (a les pròpies i les dels altres).

3. Grup dels invisibles (60% del total): no parlen, no aporten, no critiquen…són invisibles?.

De quin tipus ets tu? 1, 2, 3… Ets una ànima emprenedora?

Publicat dins de Emprenedoria | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Projecta’t cap a l’emprenedoria