Un bon expedient
La portada del llibre
Després de la magnífica Tannöd, el lloc del crim, l’editorial Proa acaba de publicar la segona novel·la de l’alemanya Andrea Maria Schenkel. Es diu L’expedient de Josef Kalteis i segueix un esquema força similar al de l’obra anteriorment esmentada, que va fer guanyar a la seva autora el premi a la millor novel·la negra alemanya del 2007. La trama, doncs, és un puzle argumental construït a base de declaracions de testimonis, sense ordre cronològic estricte sinó amb anades i vingudes constants que, malgrat tot, van estrenyent cada cop més el cercle d’una història de violacions i morts de noies joves en en el Múnic dels anys 30 al voltant d’un personatge obscur, el Josef Kalteis del títol, que des d’un primer moment ja se sap que ha estat guillotinat. Una revelació inicial que, a canvi d’estalviar la intriga sobre la identitat de l’assassí, s’hi acosta d’una manera sinuosa, primer presentant el personatge sense dir-ne el nom, a través de tota una galeria de personatges tristos, foscos i desorientats en un país tenallat per la crisi econòmica i l’ofuscació del nazisme. Un retrat agre d’una societat malalta que té en el criminal protagonista, un conductor de ferrocarrils aparentment normal i honorable, la metàfora del mal que està covant en aquells anys la nació alemanya, que es resumeix prou bé en la frase final del llibre, quan Kalteis, confessant els seus crims, admet: «Un cop fet me n’avergonyia sempre, però al cap d’un temps ja no me’n recordava i tornava a sortir. Com una bèstia, és aquest impuls, hi tornava… i hi tornava.»
L’heu llegit, el llibre? Us ha agradat? No us ha agradat? Els vostres comentaris són benvinguts!
Afegir un comentari juny 23rd, 2009
