L’any 1720, la companyia anglesa dels mars del Sud (South Sea Company) aconseguí una llicència reial per comerciar amb exclusivitat amb les colònies espanyoles de Amèrica , és a dir, un acord de monopoli comercial amb les colònies espanyoles.
Fins aquí la Història no sembla que tingui massa rellevància, però els fets que passaren a continuació, ens han de semblar, si més no, familiars:
Tot i que la primera expedició de la companyia havia reportat uns beneficis molt baixos i les relacions entre Espanya i Anglaterra s’havien deteriorat en aquells darrers anys, la carta d’exclusivitat ajudà a fer pujar el valor de les accions de l’empresa, junt amb rumors infundats per l’empresa del valor d’aquestes transaccions am les colònies espanyoles. La pujada de valor, generà una onada especulativa per tot el país.
Alguns inversors s’animaren a vendre veient el preu de les accions, però per limitar aquesta tendència de baixa de preu de les accions per venta massiva, els directius de l’empresa, ordenaren als seus agents que compressin títols de la Companyia dels Mars del Sud, mantenint així, més o menys estable el seu valor.
D’altra banda , l’alegria es contagià, i molts inversors també s’interessaren per altres accions a part de la Companyia dels mars del Sud.
A l’agost de 1720 però, entre d’altres bombolles que també explotaren a Nova York i París, el preu de la acció havia arribar a 1.000 lliures. Tot plegat accelerà la caiguda en picat de les accions. Molts dels accionistes s’arruinaren, la banca entrà en crisis, el Parlament es dissolgué i la acció de la Companyia del Sud a finals d’any havia perdut el seu valor fins a assolir un preu de 100 lliures la acció.
Tot plegat acabà amb una investigació, la descoberta de l’engany per part dels directius sobre el valor real de les accions i l’empresonament d’alguns d’ells, la despossessió de béns i una economia anglesa tocada.
La història es repeteix, a una altra magnitud, però es repeteix. Potser algun dia aprendrem com evitar seguir ensopegant tantes vegades amb la mateixa pedra, mentrestant, preparem-nos per caure de boca terrosa alguns cops més.
