Ahir a la nit molts analistes parlaven de la consciència catalana, avui tots els que ens sentim catalans i catalanes ens llevem amb un nou sentiment, alguns mitjans van anomenar aquest sentiment com la primavera catalana, esperem que sigui així. Esperem…? No, el millor serà que pensem:
Estem plantejant una secessió de l’estat que més o menys ja se’ns fa veí. Però al igual que en una empresa que manté una relació amb una altra empresa, abans de separar-se’n o trencar-ne relacions, ha d’estudiar les vies amb les quals estem relacionant-nos.
No parlo de la legislació, ni de la geografia, ni tan sols de la gent… parlo de la naturalesa de la relació. Sigui dita la redundància, precisament és la naturalesa i les seves formes de relació les que expliquen com estem vinculats:
Hi ha en primer lloc, les relacions depredadores, on el benefici d’una de les parts s’assoleix amb la destrucció de l’altre. Un segon model són les relacions necròtiques, on les parts s’intenten destruir recíprocament sense que cap de les dos parts n’obtingui un benefici de l’altre. Les relacions parasitàries son molt conegudes en la nostra societat perquè són àmpliament practicades tan dins les organitzacions com entre estats; es basen en què una de les parts s’aprofita de l’altre sense donar-li res a canvi. Aquesta situació debilita les víctimes i esgota els seus recursos, però no acaba amb elles, ja que això acabaria també amb el paràsit en qüestió.
El quart model de relacions és la simbiosi, un model basat en la cooperació. Són sumes positives on les dos parts sempre guanyen alguna cosa. Seria el cas de la pol·linització on animals i plantes coordinen els seus esforços per sortir-ne beneficiats les dues parts.
En qualsevol cas, cada un és lliure de pensar quin model encaixa més amb l’actual relació de nacions. Sigui quin sigui el resultat de pensament però, és molt important la preparació , per tant, entendre el context actual i ser coneixedors del camí que es vol seguir en conseqüència, és fonamental per garantir el bon funcionament de l’operació. No em refereixo a l’èxit, ja que l’èxit és una conseqüència, sinó que em refereixo al coneixement de què busquem i de com ho volem aconseguir.
