El treball en equip i els catalans

Aquest any, la fundació Príncep de Girona centrà el Forum Impulsa amb la temàtica de la cooperació. Cada dia tenim més indicis que la cooperació és una arma imprescindible per sobresortir econòmica i socialment, però tot i així, encara no sabem com cooperar.

Fruit de les diferents experiències de cooperació en projectes empresarials puc afirmar que ben sovint cometem (jo la primera) una sèrie d’errades que dificulten l’èxit del projecte:

–          Ens costa entendre els ritmes i formes de treball diferents  als nostres: tal com explica el premi Nobel d’economia Daniel Kahneman, cada persona té una manera de pensar, concreta i un ritme de pensament propi. El que hem de tenir clar quan treballem en equip és que nosaltres no som tots els altres i que tothom té dret a mantenir els seus ritmes.

–          S’utilitzen les paraules justes per realitzar l’acte de comunicació, quan normalment en calen més.

–          Tenim pànic a les següents paraules:

  • Tens raó
  • M’he equivocat.
  • Assumeixo jo la responsabilitat.

Quan precisament, algunes de les paraules que més enforteixen els equips, son aquestes.

–          Es difumina l’espai de treball: el fet de tenir molts contactes amb una persona, normalment  fa que traspassem el terreny professional cap a un terreny més personal. Ja ho explicava Montesquieu al segle XVIII, que una societat amb clima càlid (entre d’altres factors) com la nostra, l’emotivitat i la sociabilitat juguen un paper importantíssim , per tant és fonamental saber separar les facetes personals de les professionals , ja que quan tot va bé estem eufòrics, però quan alguna cosa no rutlla explotem sense mesura.

D’altra banda i precisament referent a l’últim punt, la societat catalana tradicionalment ha sigut una societat comercial; els pobles es configuraven entorn dels mercats, durant molts segles vam basar part de l’activitat econòmica en la comercialització i intercanvi, dominant territoris estrangers i arribant a quasi tots els punts del planeta, i per sobre de tot, aconseguint un llegat cultural riquíssim; descendent de la interacció de múltiples cultures.

Per tant, amb aquesta realitat, podem parlar d’una bona base cooperativa; la facilitat d’intercanvi, l’empatia cap a altres realitats i l’adaptació als temps canviants que ens caracteritza, han de ser els propulsors d’aquest canvi cap a un motor engranat per nosaltres mateixos.

Quant a Alexandra Masó

Alexandra Masó Llorente, 33 anys. Politòloga , investigadora de Mercats i tècnica en participació ciutadana. Estratega de mercats
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Equips i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.