Un dels molts problemes actuals que mantenim en el nostre país, és la incapacitat de visió de futur que tenim.
El present i les seves adversitats, vindrien a ser com caminar pel carrer un dia de fort vent i pluja; les gotes d’aigua impulsada per la força del vent, fuetegen la nostra cara sense treva, fent que sigui més fàcil caminar si mirem el terra. Per tant, treballar pel dia a dia i solucionar els problemes que tenim el davant en aquell moment, és més senzill que aixecar la vista i intentar entreveure l’horitzó llunyà . Però no sempre el més fàcil ni el més proper és el millor…
Horitzó
El màrqueting territorial és una eina que ens ajuda a mirar endavant, superant els problemes diaris amb eines dissenyades pel futur.
Quan ens preocupem per generar nova ocupació en un municipi, normalment aquesta preocupació s’intenta resoldre amb eines de curta durada amb una visió de solució a curt termini, en aquest sentit des de l’administració central s’intenten obrir fons d’ajuda per formació per emprenedors, es generen llocs de treball temporals per obres públiques concretes, es donen ajudes temporals esperant que tot sigui un malson de curta durada… la realitat però és que de ben poca cosa serveixen aquestes mesures si no s’apliquen amb una bona estratègia territorial.
És a dir, si no sabem quin tipus de ciutat volem, com podem saber quines infraestructures necessitem? Potser estem equipant la ciutat per ser una bona ciutat residencial, quan un gruix significatiu de població activa mantenen activitats agrícoles importants i podríem treballar per potenciar una ciutat amb oferta gastronòmica de qualitat, conceptes de Km 0 i suport a al consum de productes agrícoles amb fires sectorials.
En molts casos també, es disposa de polígons industrials on hi ha una alta concentració d’empreses de sectors concrets: carnis o metal·lúrgiques… perquè no formem doncs a la població aturada per dotar-los de coneixements en aquestes àrees d’activitat?
Quan pugem a nivells superiors, com és el màrqueting territorial de país, les coses encara es compliquen més… no sabem si volem destacar per conceptes de qualitat de sanitat, de disseny, de qualitat de processos, de conceptes i aplicacions ecològiques …
El resultat de tot plegat, és el mateix que el d’una marca que no sap què explicar d’ella mateixa; la gent no els compra.
Si volem que les nostres ciutats siguin comprades per nous residents que veuen una oportunitat, o per persones que fent anys que hi viuen, decideixen invertir-hi més recursos i temps en les ciutats, o per estrangers que decideixen que Catalunya és un país de possibilitats, abans necessitem definir perquè ens han de comprar i això, obligatòriament, passa primer per definir-nos a nosaltres mateixos i prendre consciència que, amb un parell de polítiques de pegat, no sobresortirem , i el que és pitjor, no ens en sortirem.
