Les vivències més intenses son aquelles que s’aconsegueixen a base d’esforç i temps : comprar el cotxe pel que fa anys que estalviem, conquerir la dona/home que desitgem des de fa temps, tenir prou coratge per formular una petició d’augment de categoria laboral amb raons de pes i ser concedit,…
El moviment Slow precisament, es basa en fer les coses a poc a poc, senzillament, com diu Carl Honoré, perquè la lentitud és bonica.
Fer les coses a poc a poc, prenent consciència del que fem, ens ajuda a fer-les millor i gaudir-ne més, tant en el procés com en el resultat. D’altra banda, tots sabem que molts dels nostres petits errors quotidians, es podrien evitar fent les coses amb més temps, o prenent consciència i parant atenció única i exclusivament al que fem; vesteix-me a poc a poc que tinc pressa, diu el rei.
El moviment de Slow màrqueting, precisament es basa en el concepte d’actuar lentament per encertar en el resultat. Intentaré explicar-me amb un exemple:
Generalment, el nostre raonament, es fonamenta en l’acció; si una empresa vol realitzar una campanya de llançament d’un producte, pensa ràpidament en l’eslògan de la campanya, el mitjà on aplicarà la campanya i el producte que hi vendrà i senzillament, es posa en pràctica immediatament. El problema rau, en què la majoria d’aquestes campanyes passen desapercebudes, una mica com un núvol enmig d’una tempesta; la seva existència o no, és imperceptible, i el que és pitjor, no altera el resultat del mercat.
Per això, dedicar una mica més de temps al llançament del producte o a qualsevol acció que es vulgui emprendre, pensant la base de la acció mateixa: Quins passos s’han de seguir? A qui li direm que li pugui interessar? Podem establir un calendari de les accions perquè no se’ns escapi de les mans? I sobretot… Quins barems o resultats utilitzarem per saber si ha funcionat o no?
Diem-ne Slow, diem-ne estratègic o diguem-ne com vulguem. La qüestió és que necessitem actuar de manera coherent, fer les coses ben fetes , i sembla que ha quedat molt clar que, fent les coses a velocitats superiors, no s’obtenen millors resultats, ans al contrari. La prova més evident és el resultat obtingut amb el mode de fer d’aquests últims 15 anys on, el que elogiava la lentitud del bon fer era titllat d’esnob arrogant o reducte d’una societat passada.
Tal com digué Gabriel Hanotaux: “Durant la nostra estança, cremem el camí a fi de poder viatjar per ell amb més velocitat”, ja seria hora doncs, de deixar de cremar etapes i gaudir de l’aprenentatge que cada una d’elles implica.
