Nova Zelanda, el país que tenim més a les antípodes, no sols geogràficament, també conceptualment. Després de tres setmanes observant la seva concepció de vida i de treball, o dit en altres termes més contemporanis; observant el seu Know How, me’n vaig adonar de com podem arribar a millorar, i de la gran quantitat de possibilitats que encara ens queden per explorar.
El 22 de Febrer de 2011, la ciutat Nova Zelandesa de Christchurch, va viure un terratrèmol d’una magnitud del 6’8 en l’escala de Richter , que assolà el centre d’aquesta pacífica i preciosa ciutat, reduint el cor comercial i econòmic en no massa res més que quatre edificis mig enderrocats.
El paisatge resultant; desolador, la realitat; descoratjadora, l’actitud… lloable! Amb menys d’un any, tot i mantenir encara el cor de la ciutat tancat a l’accés dels ciutadans, ja han establert un nou centre comercial i de negocis, el ReStart. Tan sols pel nom, ja val la pena parar-s’hi a fixar:
Un espai format per contenidors de vaixell repintats i remodelats, ocupats per les botigues més coetànies del moment, un entorn amb espais verds i zones d’esbarjo, i el que vaig trobar més fascinant: un leitmotiv a l’entrada de cada botiga:
“Tomorrow, starts Here”, deia un dels cartells…
Després de veure aquesta actitud davant l’adversitat i tornant a la nostra preuada terra, molts es van esforçar a recordar-me el pessimisme imperant davant les adversitats de tots els catalans i catalanes.
Llavors, el victimisme, la queixa constant i la frustració, són la única via per aconseguir posar-nos dempeus cada dia i millorar el nostre entorn? Em temo molt que tots sabem la resposta, per això, la pregunta més important és… farem alguna cosa per canviar-ho?