Ecologia i futur, dos conceptes completament relacionats i que, pel que es segueix demostrant, ens interessen ben poc. Per contra, el curt placisme del “ara, ja ” i la voluntat de l’enriquiment immediat, segueixen essent l’ordre del dia; la reforma de la llei de costes, és un nou exemple d’aquesta afirmació.
Després de 24 anys amb una llei que com molt bé s’explica en la presentació de projecte “ha quedat desfasada”, els motius econòmics pels quals es reforma la llei son dos:
- Per trencar amb les “excessives restriccions” de certs usos i activitat que generen treball i riquesa i poden ser compatibles amb la protecció del medi ambient.
- La mala imatge de edificis i instal·lacions de la costa; donada per l’excessiva limitació de les obres a aquests entorns i per tant, restant competitivitat al turisme espanyol.
Permeteu-me primer que faci al·lusió a la demagògia; estava convençuda que al govern no se li permetia fer, però veig que estava immensament equivocada. Perquè sinó se n’hi diu “Ley de protección y uso sostenible del litoral y ley de costes”?
- Vista aèria Empuriabrava: una de les zones catalanes afectades per la reforma de llei
Diguem-ne directament “ley del litoral y ley de costes”, no s’entendria millor? Perquè la única protecció que es planteja no és pel litoral, sinó pels actuals interessats econòmicament en aquest litoral, i tampoc és un ús sostenible el fet de intensificar l’explotació d’aquesta zona.
També, molesta bastant l’ús inapropiat de la paraula “excessiva”. Els termes de “Excessiva restricció” i “excessiva limitació” son termes pejoratius, la meva pregunta és; qui ha determinat que aquestes restriccions i limitacions siguin excessives? Crec que aquí s’origina tota la font del problema; en què està basada aquesta afirmació? en proves i fets que validin la excessiva limitació i restricció que efectivament s’ha fet o es tracta d’una altra opinió precipitada per sortir d’un forat i caure’n a un altre?
Si seguim endavant amb el text, i ens centrem en els motius concrets econòmics pels quals es justifica la reforma, en primer lloc, generar treball no té perquè ser sinònim de generar riquesa, i generar riquesa es pot fer de moltes maneres. Precisament aquest és una tema de debat actual; fixem-nos en les llarguíssimes jornades laborals que molts de nosaltres fem, si treball signifiqués riquesa, faria anys que seriem fora d’aquest entorn de crisi econòmica!
El segon punt o motiu que s’esmenta, va molt relacionat amb el primer, però no en el sentit que se li dóna: precisament la sobre explotació de la costa, en un sentit econòmic, ha provocat un desencís immens al turista cada vegada més culte i coneixedor de la autèntica realitat. Per tant, una part de la culpa d’aquesta “pèrdua de competitivitat” turística n’és precisament culpable la mala legislació de costes aplicada, “excessivament” permissiva amb tot. Per tant, deixem les costes en pau ja que poca o gens culpa en tenen de la poca llargada de mires d’alguns.
El tema de fons per desgràcia, acaba sent el mateix de sempre: volem sobre explotar una zona per seguir vivint com reis 10 anys més o preferim treballar per desenvolupar nous mecanismes de creixement econòmic, que ens ajudin a preservar una riquesa turística i natural que puguin aprofitar les nostres futures generacions?
I doncs? Tant intel·ligents que ens pensem i necessitarem tornar a les més que ineficients praxis d’aquest últim segle per encarar el futur? Tant poc n’hem après aquests últims 20 anys?
També val a dir, que si seguim aquest ritme, tampoc cal que ens preocupem massa per futures generacions, ja que tampoc ens en seguiran massa més després de nosaltres.
