Edward Norton Lorenz, creador del concepte de l’efecte papallona, l’any 1960 perfeccionava un programa creat per ell mateix que, en un principi, permetria predir amb molta exactitud la situació meteorològica i la previsió climatològica pels següents dies.
Aquest mètode, constava de centenars de variables dependents les unes de les altres , la interacció de les quals, generava un pronòstic meteorològic.
Però un dia, treballant amb aquest programa, se’n adonà que amb una petita modificació del valor de tan sols una de les centenars de variables vinculades, el resultat del pronòstic canviava dràsticament, fent que la modificació de l’aleteig d’una papallona a les Amazones, pogués arribar a provocar un tornado al Golf de Mèxic uns mesos més tard.
Així doncs, la regla de l’efecte papallona estableix que la conducta dels sistemes complexos amb múltiples variables dependents és i sempre serà , imprevisible (Z.Bauman, 2011).
Quan parlem de sistemes complexos, tant podem parlar de climatologia, interaccions humanes, conductes individuals o fins i tot, mercats i empreses.
Tractant aquest últim sistema , no deixa de sorprendre’m el fet que tants professionals i actors vinculats amb l’empresa, oblidin o no entenguin la complexitat del sistema.
Quan s’estableixen criteris d’assoliment d’objectius empresarials, s’ha de tenir en compte que estem fent una previsió del que pot arribar a passar si les variables conegudes segueixen un comportament X, però qualsevol mínim canvi d’alguna de les variables, és a dir, qualsevol aleteig de una de les papallones del mercat, pot provocar una modificació radical del resultat esperat.
Tot i que algunes de les variables de l’entorn siguin desconegudes i que la majoria (per no dir totes) siguin poc controlables, no vol dir que no ho hàgim de pronosticar i mesurar. Aquest és un error greu, que encara avui, es comet massa sovint en el món de l’empresa.
És fonamental que en qualsevol acció o estratègia que es vulgui dur a terme, existeixi una previsió de les variables que creiem que influiran en el resultat i en quin grau poden afectar, ja que precisament aquesta acumulació de dades, serà la que tard o d’hora, garantirà l’èxit:
Una experiència no és un fracàs, deia Thomas Alva Edison, doncs sempre ens ve a demostrar alguna cosa.
