Avui torna a ser noticia un afer que porta anys dedicant pàgines de noticiaris: la producció alimentària ecològica a les comarques gironines. Però tot i la bona noticia d’un augment c
ontinuat de producció ecològica, no va acompanyat d’un augment de demanda.
Alguns municipis i zones, es decanten per crear grans polígons industrials per empreses que no vindran mai, d’altres, centres culturals per decidir posteriorment què culturitzaran i quan ho faran, alguns pretenen dirigir sols el país, creant grans centres de recerca per temes a vegades por recercables…La qüestió principal és que estem en un país amb infinites possibilitats, però que anem donant cops de cec… com que mai hem plantejat com volem créixer, cada un creix per on vol o per on bonament pot…
Però la realitat és que sense una base comuna, una idea única de quines son les millors potencialitats del país, serà difícil avançar.
No es cap secret que disposem d’un país ric amb recursos, en una bona posició geogràfica i amb unes capacitats extraordinàries.
El consum d’aliments de qualitat ja siguin ecològics, orgànics, biològics o senzillament de Km0, és una possibilitat latent i molt real, però encara ens falta aquest suport i aquesta visió unitària per poder desenvolupar-ho.
Quan més trigarem a adonar-nos que aquesta és una via per explorar? Esperarem que els italians acabin de conquerir el terreny de la dieta mediterrània? O potser és millor que els francesos s’acabin apoderant del Slow Food movement que tan diligentment podem desenvolupar en el nostre país?
Hem de focalitzar i treballar-hi tots, perquè del contrari, donant pals de cec podem prendre mal… i no arribar a enlloc.
