Cada vegada que penso amb la quantitat de amics i coneguts joves que mantenen feines amb sous indignes, o que no tenen feina tot i haver assolit dobles titulacions i postgraus, se’m posa la pell de gallina…
Però la solució no sols passa perquè l’estat incentivi la contractació de joves, dinamitzi la ocupació i reguli la fiscalitat d’acord amb els moments que ens toquen viure.
No sols és això; la reforma educativa hi té molt a veure. Tenim joves amb dos carreres però incapaços de pensar en nous sistemes, hem creat màquines de fer, i ens hem oblidat que el saber fer sorgeix de la creació, l’assaig i sobretot de l’error.
Podem seguir creant màquines de fer o ensenyar a pensar. Les capes joves d’una societat solen ser dinàmiques, provocadores i transgressores. No és dolent, és el que toca.
Però, la següent pregunta que em ve al cap és; interessa una base jove que pensi o preferim els joves que obeeixen?