Molts economistes, parlen de la necessitat d’un canvi de visió empresarial, aplicant accions que perdurin, accions a llarg termini. Però això xoca frontalment amb la visió curt placista de moltes empreses, on el valor de les accions de l’empresa d’avui és més important que la situació que ocuparà en el mercat la mateixa empresa d’aquí un any.
L’excés de curt placisme obliga a ometre o deixar per més endavant, les accions estratègiques de la empresa. Lamentablement, aquest moment no sol arribar i si arriba ho fa estrepitosament quan no hi ha res a fer… La crisi econòmica ha accelerat la visió llarg placista de algunes empreses, però en molts casos tan sols ho ha fet per la necessitat de predir el demà incert.
Per posar un exemple, aquests casos és com jugar a dards: tens un dard a les mans, el llences tan fort com pots i un cop suspès en el aire, te’n adones que no segueix la direcció que voldries… en aquests casos com ho fem per redireccionar el dard cap a on volem? Com ho podem fer per redireccionar la estratègia de la empresa un cop ja es veuen les conseqüències?
Els miracles succeeixen; a vegades sobtadament bufen ràfegues de vent que alteren la direcció del dard, aproximant-lo als nostres objectius, però en un entorn turbulent com l’actual, no hem d’esperar un cop de vent. Per anar bé, hem de provar amb nous dards o anar a recollir els de terra. Aquesta vegada però, s’ha d’apuntar a consciència, coneixent els factors que influeixen i poden influir en el nostre recorregut, i llavors si, llançar amb tanta força com puguem.
