Estem disposats a potenciar la creativitat empresarial? Aquest article tan sols és una petita reflexió sobre una de les majors dificultats que es pot trobar una empresa que vulgui innovar… la pròpia incapacitat organitzativa a la innovació.
Quan som dins d’una organització, com a treballadors, solem dedicar massa esforços en amagar la veritat, ocultar errors, reprimir altres companys, negar-nos a enfrontar la veritat… Però, encara que aquesta sigui una posició relativament còmode i poc conflictiva, cada vegada les organitzacions necessiten més gent insubordinada que critiqui (d’una manera conscient i raonada) el funcionament de l’empresa.
La pena és que moltes empreses, aquests últims anys han utilitzat la llei del LIFO, Last In First Out , (val a dir que la legislació imperant i la situació laboral també han jugat un paper molt important en l’èxit de la llei del LIFO) i les poques possibilitats de aportar frescura, creativitat i noves maneres de fer, han quedat limitades a algun dels antics dinosaures d’empresa amb una gran resistència al model jeràrquic de la organització. Durant un segle i mig, s’ha premiat la gent de dins de les organitzacions “sense idees”. No tinguis idees, senzillament actua com la empresa vol que actuis. No tinguis idees, executa les que et dona la empresa. No tinguis idees, és la única manera de créixer… Però quants directius sense idees, i sense personal amb bones idees, estarien disposats a rebre un treballador amb la frase, “tinc una idea!“? De ben segur que quasi tots.
Però ja se sap, abans de collir, hem de sembrar…
La intenció no és descoratjar a les empreses que vulguin escollir la via de la innovació com a estratègia de creixement, tan sols potenciar l’auto reflexió.
Tenim moltes alternatives de creixement, tan sols hem de vetllar per garantir que l’estratègia escollida sigui la més adequada a la nostra estructura, i no la més adequada a la opinió pública i les tendències socials imperants.
