Travessem el mur

Aviat farà un any de la gran manifestació del 10 de juliol en defensa dels drets nacionals de Catalunya i en contra de les interferències del Tribunal Constitucional espanyol sobre el dret a decidir dels catalans. Aquella mobilització es va convertir en un clam a favor de la independència i de l’estat propi. Una de les formacions polítiques que va participar en aquella marxa va ser Convergència i Unió. En el seu dia, quan era a l’oposició, van ser molts els catalans que van confiar que aquesta federació, quan tornés al poder, faria els passos necessaris per substituir un govern tripartit supeditat als interessos espanyols per un govern ambiciós nacionalment. Molts dels participants en la manifestació sobiranista del 10 de juliol, per tant, van confiar després electoralment en CiU i en les seves promeses a favor del dret a decidir. Ara ens trobem un escenari en què el soci prioritari dels convergents és el PP, una formació política que és totalment contrària a les llibertats nacionals de Catalunya, com ha tornat a demostrar Alícia Sánchez-Camacho fa pocs dies demanant l’ensenyament bilingüe per al seu fill i fent costat a aquells sectors reaccionaris i espanyolistes que a Catalunya volen destruir la immersió lingüística a l’escola.

Fa pocs dies, la premsa gironina ens feia saber que CiU i el PP governaran junts el Consell Comarcal del Gironès, un acord al qual s’afegeixen les facilitats que donen els populars perquè el govern de la Generalitat pugui tirar endavant el seu pressupost i els acords als quals han arribat les dues formacions en ajuntaments, diputacions, altres consells comarcals, etc. Concretament, el pacte al Consell del Gironès, acordat per les direccions de CiU i el PP, fa presagiar que a l’Ajuntament de Girona Convergència pugui tenir també els regidors del PP com a socis prioritaris en la gestió municipal. Si aquest extrem es confirma, Rcat hi serà absolutament bel·ligerant, perquè entenem que aquesta aliança seria un engany als votants sobiranistes de CiU de la ciutat, que no han votat Convergència perquè ara pacti amb el PP.

Sembla que les tesis de Duran i Lleida s’imposen a CiU; després de voler-nos fer creure durant uns anys que Convergència apostava per la sobirania, ara ens tornem a trobar amb la Convergència de tota la vida, la que pacta a Madrid amb el PP o el PSOE, la que no té cap problema per aliar-se amb els enemics de les llibertats nacionals de Catalunya al nostre Parlament per assegurar-se la majoria. Em sorprèn que Carles Puigdemont, que sempre s’ha situat entre els sectors més sobiranistes de Convergència, ara afirmi sense complexos que li sembla bé la col·laboració del PP perquè CiU tiri endavant el pressupost del govern català.

Sigui com sigui, és bastant incomprensible que el senyor Mas passi en pocs anys d’anar al notari per comprometre’s a no pactar amb el PP a tenir els populars com a socis prioritaris a les institucions. Aquestes amistats perilloses, CiU ja les va pagar molt cares en un passat encara recent, farien bé els actuals dirigents de Convergència de tenir-ho ben present. A l’Ajuntament de Girona, Rcat es mantindrà fidel als seus principis de defensa de la independència de Catalunya, de regeneració democràtica i de servei als ciutadans de Girona que volen un ajuntament diferent.