Escrits amb els dits

Antiga màquina del carrilet de Sant Feliu, o Feliuet

L’estudi de viabilitat encarregat per la Diputació de Girona per demostrar que el vell somni d’una circunvalació ferroviària a les Gavarres pot ser una realitat, ha generat tantes il·lusions entre els alcaldes i bona part de la societat civil com dubtes raonables sobre d’on sortiran les misses. D’entrada, al costat d’una obra faraònica com el TAV, el tramvia de l’empordanet i encontorns és una propina, per bé que tothom sap que si l’alta velocitat es fa és perquè els guanys no són per al territori sinó que el benefici està en l’activitat que genera la pròpia obra, amb la qual cosa un es pregunta, i si el fessin desmuntable no seria millor, perquè un cop fets els diners per qui els hagi de fer la resta de mortals ens estalviaríem haver de tenir-lo  de record per a tota la vida? Reflexions d’alta velocitat a banda, una de les aportacions més interessants al debat sobre el tramvia de les gavarres l’ha feta el secretari per a la Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal. El senyor Nadal sosté, amb un cert menyspreu implícit per la idea, que aquest projecte és actualment inviable. “Per d’aquí a 50 anys en podem parlar”, conclou en l’entrevista publicada a El Punt el dia 3 de març, en la qual remarca la necessitat de parlar de propostes realistes que, segons ell, han de ser més a curt termini. La història, desgraciadament, demostra com el senyor Nadal no té pas tota la raó. Si fa cinquanta anys algú s’hagués plantejat la planificació a 50 anys vista de la xarxa ferroviària existent, ara no estaríem parlant de tornar a fer uns carrilets que, de fet, ja havien existit i que es van tancar, molts d’ells aquest any en fa quaranta, perquè es van morir de pura inanició sota la pressió a curt termini de les expectatives d’un transport per carretera que, per cert, tampoc es va planificar i ens ha deixat el país enquitranat a batzegades. Si alguna cosa ha faltat durant dècades en aquest país, és planificació a llarg termini. Una altra cosa és que el senyor Nadal en sigui conscient i l’únic que pretengui amb aquesta frase sigui fugir d’estudi o desacreditar la proposta una postura perfectament legítima, però amb arguments poc consistents.