Escrits amb els dits

La intenció del govern de garantir el dret a veure cinema en català ha rebut respostes amenaçadores d’exhibidors i distribuïdores, que amb més o menys fatxenderia venen t a dir que ja ens hi podem anar posant fulles, tot i que sense doblar ni subtitular al català no deuen pas haver dit poniendo hojas. Argumenten que això del català els esguerraria el negoci. Un cop més ens han donat pel sac, podeu pensar els que teniu tendència al victimisme, al derrotisme o a l’abaixada de braços. Per als realistes, en canvi, un cop més el futur està a les nostres mans, les dels consumidors, ai perdó, ciutadans. Jo no tornaré a posar els peus en un cinema si no és que puc veure les pel·lis en la meva llengua. Si sóc jo sol, ja podeu portar-me les fulles. Si som una bona colla, (a veure qui és el primer de fer un grup al Facebook!) els tombarem. Dubto que exhibidors i distribuïdores resisteixin gaire si som moltíssims els espectadors que deixem de finançar la seva discriminació lingüística. Que ens costarà un any sense anar al cinema? Potser dos? Mira, doncs estalviarem una mica, que ja ens convé. I, ben mirat, pel nivell de programació que fan, tampoc ens perdrem gran cosa.