Escrits amb els dits

 

La portada del disc

Directe contundent de l’interminent i genial grup Traffic, liderat per Steve Windwood i Jim Capaldi, aquest àlbum és una síntesi més pròpiament de l’estil Windwood que no pas del so Traffic, tot i que aquesta formació senyera dels últims seixanta i primers setanta no és precisament una mostra d’ortodòxia musical. En tot cas, psicodèlia, rithn&blues britànic i folk-pop es barregen en un treball presidit per la veu inconfusible de Windwood i la densitat dels llargs moments instrumentals carregats de teclats i de guitarres. Un disc de Traffic que, per cert, per problemes amb les discogràfiques no va dur el nom del grup en una magnífica portada il·lustrada amb una foto de la banda en plena ingesta calòrica, alcohòlica i nicotínica. Un retrat dels anys daurats del pop rock més experimental. No us perdeu la part instrumental de Dear Mr. Fantasy (especialment el canvi de ritme trepidant liderat per bateria i la percusió) ni la versió del clàssic Gimme Some Lovin’, herència de l’etapa adolescent de Winwood en el no menys mític Spencer Davies Group, una peça que tanca l’àlbum on, per cert, tindreu una oportunitat única per escoltar com un músic (Dave Mason) pot perdre’s durant més d’un minut navegant desorientat amb la guitarra. Coses que passen fins i tot en les millors famílies. Banvinguts a la cantina! Passeu i disfruteu.

[youtube]7_nwbTeIN4Y[/youtube]

(Escolteu una magnífica versió de Dear Mr. Fantasy aquí )