Una trobada amb Kundera
7 juny 2009 per Carles Ribera
“La nostra experiència històrica ens ha fet comprendre que els homes actuen imitant-se els uns als altres, que les seves actituds es podn calcular estadÃsticament, que les seves opinions es poden manipular, i que, doncs, l’home és menys un individu (un subjecte) que l’element d’una massa.”
“L’art de la nostra meitat del segle està empastifat d’una logorrea teòrica sorollosa i opaca que impedeix que una obra entri en contactr directe, sense mitjancers, sense interpretacions prèvies, amb el qui la mira (la llegeix, l’escolta).”
“Vet aquà la paradoxa lluciferina: si una societat (per exemple, la nostra) sobreïx de violència i maldat gratuïtes, és que li falta la veritable experiència del mal.”
“La segona meitat del segle anterior va fer que tothom fos extremadament sensible al destà de la gent expulsada del seu paÃs. Aquesta sensibilitat compassiva va enterbolir el problema de l’exili amb un moralisme llagrimós i va amagar el carà cter concret de la vida de l’exiliat que va saber transformar sovint el seu desterrament en una partida alliberadora.”
“En el nostre temps hem après a sotmetre l’amistat al que se’n diuen les conviccions. I fins i tot amb l’orgull d’una rectitud moral. Cal, efectivament, una gran maduresa per comprendre que l’opinió que defensem és tan sols la nostra hipòtesi preferida, necessà riament imperfecta, probablement transitòria, que només els molt curts poden fer passar per una certesa o una veritat. Contrà riament a la fidelitat pueril a una convicció, la fidelitat a un amic és una virtud, potser l’única, la darrera.”
“El que els germans Lumière van inventar el 1895 no era pas un art, sinó una tècnica (…) La nova tècnica es va convertir, primer, en l’agent principal de l’estupidització; segon, en l’agent de la indiscreció planetà ria (…) És veritat que també existeix el cinema com a art: però la seva importà ncia és molt més limitada que la del cinema com a tècnica, i la seva història, certament, és la més curta de totes les històries de les arts.”
“La gent, a pesar de la riquesa de les experiències viscudes, sempre surt d’una prova històrica tan ximple com hi ha entrat.”
L’heu llegit, el llibre? Us ha agradat? No us ha agradat? Els vostres comentaris són benvinguts!
Portada del llibre
Una trobada és el tÃtol de l’últim llibre del senyor Milan Kundera, un dels novel·listes europeus vius més grans i últimament un dels més vilipendiats pels perseguidors de fantasmes del passat que confonen la memòria històrica amb la revenja o, encara pitjor, amb l’exercici d’una mena de justÃcia popular sense garanties. Aquest assaig de poc més de 200 planes pot resultar una mica feixuc perquè l’autor hi bolca sovint unes dèries, unes reflexions particulars, que aparentment només interessen a ell i al cercle més Ãntim de kunderòlegs. Però la mà gia d’aquest autor és que quan la lectura comença a fer-se llunyana de cop executa una giragonsa cap als llocs comuns, cap als temes d’actualitat permanent en l’à nima humana, amb reflexions contundents i brillants sobre alguns dels temes més visitats per aquest escriptor: la literatura, l’exili, el valor de les relacions entre individus, la misèria de la humanitat com a col·lectiu.
