Escrits amb els dits

Portada del llibre

Publicat per Accent Editorial amb traducció d’Isabel Olid Báez, acabo de llegir Coses que passen, de Grégoire Boullier, una magnífica autobiografia no sé fins a quin punt real, no sé en quina mesura imaginada, sigui com sigui un fet que al cap i a la fi resulta irrellevant perquè allò que compta és la potència de la història, i de potència, força i contundència no ni falta gens a aquest rapport sobre la vida del senyor Boullier. Per situar-vos, trobo que és una narració argumentalment i estilísticament situada en un punt indeterminat entre Una educació francesa, de Joan Daniel Bezsonovff i Auxili, perdóde Frédéric Béigbeder. Una mica més salvatge i menys elaborat que el primer, una mica menys exuberant i més creïble que el segon. Una història de canvis de residència, d’infantesa marcada per relacions familiars extravagants i un concepció de les relacions humanes i sexuals tortuosa i embolicada. Un personatge que està com un llum, la qual cosa li permet il·luminar una història explicada amb empenta, de gruix narratiu i d’estil fresc i alhora profund. M’ho he passat bé, ho reconec, amb aquesta tragicomèdia existencial del senyor Boullier.