Escrits amb els dits

Són un centenar just de pàgines amb un cos de lletra prou gran com per fer passar aquesta lectura aparentment densa com un xarrup d’orxata. Sota el títol La vida feliç, Angle Editorial ha publicat aquesta obra del pensador romà Luci Anneu Sèneca (4aC-65dC) inclosa en els seus Diàlegs. Una reflexió sobre la consecució de la felicitat a partir de l’austeritat, la resignació existencial i el conformisme que serien un model de lucidesa moral si no fos perquè en la segona part de les dues que té el llibre, el senyor Sèneca, se suposa que esperonat pels farts de riure que es van fer els seus coetanis davant les seves crides a la contenció dels plaers i la pràctica de la virtud, posa en evidència (i ho intenta justificar) que una cosa és el que predica, i una de molt diferent que hagi de predicar amb l’exemple propi. Així, el primer tram de l’obra conté algunes frases d’antologia, com les següents:

– “L’home feliç és aquell per a qui no existeix res de bo ni de dolent, si no és que es tracta d’un esperit bo o dolent; un home conreador de l’honestadat, content amb la virtut, que no es deixa exaltar ni abatre per l’atzar, que no coneix cap bé tan gran com el que podt donar-se a si mateix; un home per a qui el plaer veritable és el menyspreu dels plaers”

– “Qui s’ha abandonat als plaers, sempre fart i embriac (…) perd l’únic bé que li qedava entre tots els seus vicis, la vergonya d’obrar malament, atès que aplaudeixen tot allò amb què s’enrojolen i es vanen de llurs flaqueses”

– “El plaer desmesrurat és perjudicial; en canvi, no hem de témer que hi hagi res d’excessiu en la virtut”

-“Qui segeix el plaer afanyosament deixa tota la resta en segon terme: la llibertat és el primer que desdenya i dóna prioritat al ventre, i no es compra els plaers per a ell, sinó que és ell qui es ven als plaers”

-“Cal entomar amb ànim generós tot el que patim per la naturalesa mateixa del món, ja que estem lligats a aquest jurament: suportar la nostra naturalesa mortal i no deixar-nos trasbalsar per aquelles coses que no podem evitar”

Unes frases realment boniques i dignes d’imitar i tenir en consideració en la nostra vida, si no fos que, a continuació, el senyor Sèneca, etziba responent als qui l’acusen de parlar d’una manera i viure d’una altra:

– “Jo parlo de la virtut, no pas de mi, i quan blasmo els vicis, blasmo sobretot els meus: quan en sigui capaç, viuré com cal”

-“No, els filòsofs no fan el que prediquen. Tanmateix, ells ja fan molt pel sol fet de predicar i de reflexionar sobre el bé. Certament, tant de bo que també poguessin actuar segons els seus preceptes: què els podria fer més feliços?”

Ara en vénen dues de bones, bones, bones:

– “Qui dubta que un home savi troba en la riquesa una ocasió millor d’eixamplar el seu esperit més que no pas en la pobresa, atès que (en la pobresa) l’únic tipus de virtut que s’hi troba consisteix en no acomodar-se ni deprimir-se i, en la riquesa, en canvi, la moderació, la generositat, la diligència, l’ordenació i la noblesa tenen el camp obert”

– “Nego que les riqueses siguin un bé perquè, si ho fossin, farien tornar bons els homes; ara, com que no es pot dir bo allò que es troba en els dolents, els nego aquest nom. D’altra banda, també reconec que cal tenir-ne, que són útils i que fan la vida més còmoda”

I, finalment, dues perles per acabar:

– “Prefereixo mesurar els plaers abans que calmar els dolors”

– “(li pregunten, i ell respon) Què ens separa a tu, savi, i a mi, neci, si tots dos volem tenir possessions? Doncs una gran diferència: certament, a casa de l’home savi, les riqueses formen part del servei, en canvi, a casa del neci, són elles qui donen les ordres”

En el seu estudi introductori, la traductora Núria Gómez Llauger qualifica Séneca com a representant de l’estoïcisme eclèctic. No entenc gaire de filosofia, però si els qualificatius els hagués de posar jo, senzillament, de Sèneca en diria el filòsof barrut.