El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris
Portada del llibre

Portada del llibre

Tradu√Įt magn√≠ficament per Xavier P√†mies, la petita editorial Adesiara ha publicat no fa gaire una gran joia de la literatura victoriana, El llibre dels esnobs, de William Thackeray, que aplega¬†uns articles d’aquest primera espasa de la literatura anglesa del segle XIX dedicats a disseccionar de manera c√†ustica i cr√≠tica la societat del seu temps. Un llibre que, malgrat el pas del temps i els costums, mant√© la seva vig√®ncia en molts aspectes a l’hora de descriure una caracter√≠stica humana, l’esnobisme, present en totes les √®poques i especialment en la civilitzaci√≥ occidental. Hi ha alguns (pocs) passatges prescindibles perqu√® han quedat fora de temps, altres de senzillament deleciosos i¬†la majoria¬†d’una acidesa sublim que, a part del que diuen, ensenyen com cal escriure si es vol ser ir√≤nic, agut i destraler sense perdre les formes. Resulta, en aquest sentit, especialment recomanable la lectura de la primera p√†gina del cap√≠tol XXII, titulat M√©s consideracions sobre els esbobs viatgers, que cont√© un hilarant i alhora mesurad√≠ssim aprofundiment en el t√≤pic de l’enemistat irreconciliable¬†entre francesos i anglesos.

Un parell d’exemples concrets. El primer, d’una autocr√≠tica nacional saludable:

“M’inclino a creure que √©s aquest convenciment i l’actitud conseg√ľent de l’angl√®s envers el foraster a qui es digna visitar, aquest aire de superioritat que fa tenir el cap alt als propietaris de totes les capelleres angleses que corren entre Sic√≠lia i Sant Petesburg, el que fa que se’ns detesti de forma tan absoluta a tot Europa.”

La segona cita, més destinada a una certa condescendència indulgent, o indulgència condescendent, com vulgueu, cap als esnobs, però també, especialment, cap als imitadors, allò que els espanyols defineixen tan bé, i els catalans hem adaptat fonèticament encara amb més gràcia, com un quieru-i-no-puedu.

“Si vosaltres, que pertanyeu a la classe mitjana de la societat, sou esnobs -i aix√≤ que ning√ļ us adula servilment i no teniu lacais ni botiguers que us facin rever√®ncies pel carrer, i el policia us obliga a circular com qualsevol mortal-, imagineu-vos com li ha de costar no ser-ho a alg√ļ que no t√© aquests avantatges i es passa la vida subjecte a adulaci√≥, que √©s el s√ļmmum de la mesquinesa; imagineu-vos com ha de costar no ser esnob a l’√≠dol dels esnobs”