El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris
Portada del disc

Portada del disc

John Mayall √©s, juntament amb Alexis Korner,¬†no nom√©s referent imprescindible del blues i rithm & blues brit√†nic sin√≥ un model que va crear escola, comen√ßant pels ef√≠mers Fleetwood Mac (ef√≠mers perqu√®¬†l’etapa m√©s coneguda d’aquesta banda, posterior al 1975,¬†no t√© absolutament res a veure¬†amb els primers anys) i continuant pel seu principal deixeble i deutor estil√≠stic,¬†Eric Clapton, que en seguiria la vena m√©s bluesera i alhora la m√©s psiqued√®lica. Ja¬†a banda dels seus Bluesbreakers, Mayall va enregistrar, el 1971,¬†aquest doble disc que √©s un compendi de tot el seu ampli ventall estil√≠stic, amb uns quants bons exemples de complexitat el√®ctrica i algunes peces ac√ļstiques d’una simplicitat¬†deliciosa. Com sol passar sempre amb Mayall, tan bo, o millor, √©s el tall com l’acompanyament, en aquest cas m√ļsics de la solv√®ncia de l’esmentat Eric Clapton, dels m√≠tics Larry Taylor i¬†Harvey “sneak” Mandel (tots dos dels imprescindibles Canned Heat), el flautista i saxofonista, Johnny Almond,¬†dels pioners Alan Price Set, el guitarrista dels comencaments dels Rolling Stones, Mick Taylor, a m√©s de l’excel¬∑lent violinista Don “Sugarcane” Harris. Un √†lbum doble imprescindible pels amants de la manera brit√†nica d’entendre el blues, amb alguns talls realment bons, com Television Eye i, per a mi, la millor alhora que la m√©s senzilla del repertori: Home Again, La destil¬∑laci√≥ de l’estil Mayall en poc menys de cinc minuts.

[youtube]1zrpqi2TNnE[youtube]