Escrits amb els dits

Portada del llibre

Després de debutar amb un supervendes arreu del món amb les aventures del ratolí bibliòfil Firmin, Sam Savage ha publicat El crit del peresós, la història estrambòtica, traduïda al català per Columna, d’un editor de províncies tocat de l’ala que intenta tirar endavant una revista literària amb un nivell d’exigència inversament proporcional al seu nombre de subscriptors. Un personatge, Andrew Wittaker, asetjat pels deutes, pels problemes amb la gestió d’unes finques de pisos de lloguer ruïnoses que són el seu mitjà de subsistència real i una personalitat excèntrica, per dir-ho d’una manera suau, que el fa poc més que insuportable per a tota la gent que l’envolta menys per al lector, que, almenys a mi m’ha passat, li acaba agafant una certa estima més derivada de l’heroisme quixotesc que exhala que no pas de la compasió de la misèria material i moral que desprèn. Un relat literari confegit a partir de reflexions del protagonista i, principalment, de l’intercanvi epistolar amb llogaters, creditors, exparelles i escriptors de segona amb pretensions de publicar en una revista de tercera que es dóna el gust de respondre a tots els aspirants el següent formulisme eufemístic: “Gràcies per donar-nos l’oportunitat de llegir el seu treball. Després d’haver-lo analitzat detingudament, lamentem comunicar-li que, de moment, no reuneix els nostres requisits.” Una fòrmula que sovint el desmanegat Andrew Whittaker amaneix amb desconsideracions, menyspreu i una falta de respecte cap als seus comunicants. Un llibre divertit, de vegades hilarant, sempre entretingut, sobre un personatge patètic que acaba resultant tan entranyable que, a canvi de no haver-lo de tractar mai, acabaries omplint-li una butlleta de subscripció a la revista tot i tenir l’absoluta seguretat que el contingut és infumable ni anant fumat.