Escrits amb els dits

Portada

Conegut com un dels periodistes més prestigiosos i alhora polèmics d’Itàlia, i especialment famós pel seu enfrontament, ja quan era un veterà de tornada de mil i una batalles, contra l’emperador Berlusconi, Indro Montanelli també ha conreat l’assaig i el periodisme divulgatiu. Un exemple n’és aquesta Història de Roma, on l’autor explica d’una manera planera, amena i no exempta d’una ironia que de vegades connecta analògicament els romans amb la Itàlia o el món actual, més d’un mil·lenni d’història d’un poble clau en la història de la humanitat. Un llibre que, tot i que per al meu gust s’entreté massa en batalletes i campanyes militars (i peca d’una certa missogínia i d’un cert procristianisme), en tot cas està deliciosament clafert de d’anècdotes curioses i de dades ben dosificades que satisfaran els interessats en tenir una visió global àmplia sobre els romans. A canvi de llegir gairebé 500 planes podreu presumir davant les amistats, resolent mots encreuats o participar en algun concurs tipus trivial gràcies a la lectura d’alguns detalls de cultura general que mai no està de més conèixer, per més que aparentment puguin ser tan inútils com saber d’on ve la paraula ovació: quan els generals tornaven d’una guerra havent mort menys de 5.000 enemics, en comptes d’una desfilada triomfal, que estava reservada a aquells que massacraven més de 5.000 enemics, s’havien de conformar amb el sacrifici ritual d’un ramat d’ovelles en el seu honor, una operació coneguda justament amb el nom d’ovaciói que ha passat al nostre temps picant de mans, és a dir d’una manera més civilitzada i, sobretot, i especialment per a les ovelles, molt menys sanguinària. En voleu més? Doncs ja podeu començar a llegir en Montanelli. I si l’acabeu i heu quedat amb gana, podeu cruspir-vos Grècia, del qual parlarem més endavant perquè la meva subministradora de Montanellis encara no me l’ha deixat.