Escrits amb els dits

Portada del llibre

D’entrada haig d’admetre que tinc una debilitat especial per les novel·les que tracten d’històries familiars, en les quals l’argument va poc més enllà del recorregut biogràfic dels protagonistes. Poc més enllà vol dir anar molt lluny, això no obstant, especialment si la família triada, sovint la del propi escriptor o escriptora, té una peripècia vital digna de ressenyar. És el cas de Doris Lessing, els pares de la qual, Alfred i Emily, que donen títol al llibre, la van dur de petita, en les dècades d’entreguerres, a una granja colonial de Rhodèsia del Sud (actual Zimbabwe), on tots plegats van viure una història de petites misèries, grans esperances i frustracions immenses. Un argument que dóna ell sol per aguantar tot el llibre però que només és la segona part de la narració de la magistral escriptora britànica, que dedica tota la primera part a inventar una vida diferent per als seus pares si ella, la mare, no hagués perdut el seu primer amor a la Gran Guerra i si ell, el pare, no hi hagués deixat una cama. Una faula deliciosa en la qual els dos protagonistes coincideixen en els llocs i els temps però fent camins diferents, cadascun casat amb una altra persona, amb una altra família víctimes d’uns altres desenganys. Una lliçó narrativa que Lessing cus magistralment amb la memòria familiar real, de la qual ella va ser coprotagonista i, sobretot, espectadora privilegiada, teixint un text ple de nostàlgia crítica, dels indefectibles conflictes entre mare i filla que tenyeixen bona part de la seva obra, i de referències literàries d’aquells temps que la mainada tenia més tendència a formar-se davant d’un llibre que no pas del televisor o la playstation o la gameboy. Una obra, d’altra banda, que connecta amb alguns altres exemples recents del gènere que recomano de passada encara amb més entusiasme i que són Dues vides, de Vikram Seth i Novel·la familiar, de John Lanchester, amb les quals Alfred i Emily comparteix molts aspectes argumentals, extremitats ortopèdiques incloses, en una mena de subgènere de literatura biogràfica colonial.