El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris
Portada del llibre

Portada del llibre

D’entrada haig d’admetre que tinc una debilitat especial per les novel¬∑les que tracten d’hist√≤ries familiars, en les quals l’argument va poc m√©s enll√† del recorregut biogr√†fic dels protagonistes. Poc m√©s enll√† vol dir anar molt lluny, aix√≤ no obstant, especialment si la fam√≠lia triada, sovint la del propi escriptor o escriptora, t√© una perip√®cia vital digna de ressenyar. √Čs el cas de Doris Lessing, els pares de la qual, Alfred i Emily, que donen t√≠tol al llibre, la van dur de petita,¬†en les d√®cades d’entreguerres,¬†a una granja colonial de Rhod√®sia del Sud (actual Zimbabwe), on tots plegats van viure una hist√≤ria de petites mis√®ries, grans esperances i frustracions immenses.¬†Un argument que¬†d√≥na ell sol per aguantar tot el llibre per√≤ que nom√©s √©s la segona part de la¬†narraci√≥ de la magistral¬†escriptora brit√†nica, que dedica tota la primera part¬†a inventar una vida diferent¬†per als seus pares si ella, la mare, no hagu√©s perdut el seu primer amor a la¬†Gran Guerra i si ell, el pare, no hi hagu√©s deixat una cama. Una faula deliciosa en la qual els dos protagonistes coincideixen en els llocs i els temps per√≤¬†fent camins diferents, cadascun casat amb una altra persona, amb una altra fam√≠lia v√≠ctimes d’uns altres desenganys. Una lli√ß√≥ narrativa que Lessing cus magistralment amb la mem√≤ria familiar real, de la qual ella va ser coprotagonista i, sobretot, espectadora privilegiada, teixint un text ple de nost√†lgia cr√≠tica, dels indefectibles conflictes entre mare i filla que tenyeixen bona part de la seva obra, i de refer√®ncies liter√†ries d’aquells temps que la mainada tenia m√©s tend√®ncia a formar-se davant d’un llibre que no pas del televisor¬†o la playstation o la gameboy. Una obra, d’altra banda, que connecta amb alguns altres exemples recents del g√®nere que recomano de passada encara amb m√©s entusiasme i que s√≥n¬†Dues vides, de Vikram Seth i Novel¬∑la familiar, de John Lanchester, amb les quals Alfred i Emily comparteix molts aspectes argumentals, extremitats ortop√®diques incloses, en una mena de subg√®nere de literatura biogr√†fica colonial.